Acaben de passar dos dies molt importants per a la llengua. Ahir, 30 de setembre, va ser el Dia Internacional de la Traducció i abans d’ahir l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va ratificar la Gramàtica de la llengua catalana i va presentar la proposta per a la nova Ortografia.

De ben segur que ja heu sentit a parlar de l’extermini d’accents diacrítics que va anunciar l’IEC. Ara que ja han passat dos dies, potser és hora de deixar d’esquinçar-nos les vestidures i reflexionar una mica. El primer de tot és adonar-nos que la proposta inclou altres coses a part dels diacrítics i que ningú no critica. Potser és perquè el canvi els sembla bé. Ah! Però no omplen la xarxa amb elogis a l’IEC.

Tot seguit enumero alguns dels altres canvis més significatius [notícia completa de l’IEC]:

• Quan una erra vibrant queda entre vocals en afegir un prefix o un radical, ara s’escriurà rr. Per tant, ja no serà coresponsable ni otorinolaringòleg, sinó corresponsable i otorrinolaringòleg.
• Quan un prefix afecta un sintagma i no només un substantiu, s’escriurà amb guió. Haurem d’escriure exdirectora (ex + directora), però ex-directora general (ex + directora general).
• No es posarà dièresi en els derivats cultes acabats en -al. Serà helicoidal i trapezoidal en comptes de helicoïdal i trapezoïdal.
• S’inclouen mots que han entrat recentment al diccionari normatiu (blog, cànnabis), noms propis que generen dubte (Rubèn, Raül) i mots que encara no figuren al diccionari (menysestimar, fitnes, gòspel, sushi, antisistema, sensesostre).

També creieu que tot això és condemnable o hi esteu una mica d’acord? L’únic problema que hi veig és que els correctors automàtics ens començaran a subratllar o canviar les paraules segons la norma antiga. Això sí que em molesta.

Però tornem als diacrítics, que és el que us té a tots preocupats. I moltes reaccions, per exemple a Twitter, demostren ignorància.

ESP: Mi mundo tiene té.
CAT 1.0: Mon món té te.
CAT 2.0: Mon mon te te.#diacrítics

— Marc Serrano i Òssul (@marcossul) 30 de setembre de 2016

Quan @marcossul diu “CAT 2.0: Mon mon te te” està utilitzant erròniament dos dels diacrítics que es mantenen. Tothom té dret a una opinió en contra, sempre que abans s’informi correctament.

Altres cometen l’error, en primer lloc, de suposar que Espanya no dorm pendent dels canvis en l’ortografia catalana i, en segon lloc, de no conèixer l’estat de l’ortografia espanyola.

#diacrítics ja està al nº4 dels TT

Els espanyols deuen pensar ¿Qué coño han inventado ahora esos catalanes para incordiar?

— Quim Vaparir Vallés (@Kim_Wapparee) 30 de setembre de 2016

Encara que el @Kim_Wapparee s’imagini els espanyols sorpresos per la nostra originalitat, ja fa sis anys que la Real Academia Española (RAE) va eliminar accents diacrítics que no distingien paraules tòniques d’àtones.

I el cert és que sense els diacrítics, encara tenim el context per entendre les paraules. Fins i tot les frases forçades i antinaturals que els detractors s’empesquen es poden entendre. Ara em direu que tots escriviu al Whatsapp amb una ortografia perfecta i que perseguiu als que no ho fan perquè no enteneu els seus missatges?

Hi ha qui se’n va a l’altre extrem i acusa l’IEC d’espanyolitzar els nens catalans.

Castellanitza com pugues. #Diacrítics

— Autista de Hamelín (@ThePaellaBoy) 30 de setembre de 2016

Malgrat que molta gent, com el @ThePaellaBoy, pensin que tot el que s’assembla al castellà és contaminació lingüística, hem de recordar que són llengües germanes i que comparteixen moltes coses. Forçar el català a allunyar-se del castellà en contra de la naturalesa de la llengua és tan perniciós com acceptar les influencies del castellà sense filtres.

Fins i tot Albert Pla Nualart, que vetlla per la llengua, que creu que la norma ha d’adaptar-se a l’usuari i no al revés i que és bastant crític amb l’IEC, dona [sense accent] suport a la proposta, malgrat algun matís. Maria Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC afirma que «la supressió de diacrítics no simplifica la llengua, sinó la manera de representar-la gràficament».

No oblidem que la llengua és oral en origen i que l’escriptura ve després. Els que, irònicament, us queixàveu a l’escola dels diacrítics i les dièresis heu de pensar en els nous catalans, de naixement o no, a qui els serà més fàcil aprendre i estimar una llengua sense artificis que la compliquin.

Moltes veus s’alcen irades perquè això implica perdre la riquesa pròpia de la llengua per acostar-la als ignorants (perquè es veu que la gent amb menys èxit acadèmic no té dret a una llengua accessible). Evoquen la figura de Pompeu Fabra amb nostàlgia, sense tenir en compte que l’ortografia del 1932, temps de Fabra, només incloïa 26 diacrítics. On eren aquestes veus cada cop que s’afegien un a un 124 diacrítics postfabrians sense tradició?

Recuperem, per acabar, la frase que obria aquesta entrada i destaquem-hi una paraula: proposta. Una de les preguntes més freqüents és si això ja està vigent i si no fer-ho es considera una falta. El proppassat dijous es va presentar la proposta per a la nova Ortografia que ha de ser ratificada el 17 de novembre i comercialitzada a principis del 2017. Dubto que hi hagi canvis substancials. Fet i fet, és el criteri d’experts que han analitzat el passat i el present de la llengua contra les rebequeries dels que no hi ha reflexionat més de dues hores —i ja no incloc als que ni s’han llegit la notícia sencera.

Més seny i menys rauxa, si us plau.