M’he adonat que només he parlat de música una vegada en tot el temps que fa que visc en aquest bloc i potser és hora que em posi les piles i en parli més. No dic que hi entengui ni que la meva opinió sigui gaire útil, però ja que llegiu el que dic sobre cinema i el porto encara pitjor…

Aprofitant que s’acosta Nadal (no ens enganyem, d’aquí a un mes començaran a decorar els carrers) vull parlar de la Rihanna. Tots ens hem adonat que Man Down és una versió de la Cançó del timbaler; que tot i existir una versió catalana, és més coneguda com El tamborilero (comprensible, a casa nostra tenim un altre timbaler que l’eclipsa, el del Bruc).

A Betlem me'n vull anar.

L’original de la nadala és nord-americà i s’anomenava Carol of the Drum, tot i que es va popularitzar com a The Little Drummer Boy. Desenes de grups i cantants l’han versionada en cedés [com escriuria Quim Monzó] de nadales. Aquest fet, en certa manera, és trist perquè quan un músic comença a fer compilacions i versions, és que ja no té més a oferir. I si a sobre són nadales…

La Rihanna, però, no s’ha limitat a cantar la cançó amb quatre arranjaments rítmics, ella ha posat Bohemian Rhapsody, I Shot the Sheriff i The Little Drummer Boy en un bol i els ha batut fins a obtenir aquest col·loide que és Man Down. I no ho critico pas; si els The Black Eyed Peas i Jason Derülo poden fer The Time (Dirty Bit) o Don’t Wanna Go Home, ella també hi té dret. Però no oblidem que ha fet servir una nadala.