[Probablement no ho sabeu, però el proppassat mes de novembre vaig passar a formar part del grup de col·laboradors del projecte Estol.cat, més específicament dins del bloc Curiositat.cat i en la categoria de curiositats lingüístiques. Pels que no em seguiu allà, em republicaré aquí unes setmanes més tard; així amortitzo la feina i us il·lustro una mica. Aquesta és l’entrada de presentació publicada el 13 de novembre.]

Avui entro en escena en aquest projecte d’Estol.cat que ja va entrar en servei el març del 2009 i he decidit entrar a degolla —tot i que en un sentit figurat, no matant de debò— en la meva primera entrada.

Val a dir que no acabo d’entrar en el món dels blocs, que hi vaig fer les meves primeres caravanes ja fa un parell d’anys. Tot i això, és el primer cop que participo en un projecte d’aquestes característiques i m’agradaria entrar-hi amb bon peu —o amb el peu dret, però no vull discriminar l’esquerra. Vaja, seria una llàstima anar pel mal camí i que m’haguessin de fer entrar en solc. Quan començo a fer bajanades em costa entrar en raó. Ves que no em limiti a entrar i sortir (s’entén que la sortida seria suggerida per Estol.cat).

Reconec que em va fer il·lusió que em reclutessin i entrar en caixa —altra vegada figurativament i no en el sentit militar. Quan m’ho van oferir vaig agafar-me un parell de dies per entrar en comptes amb mi mateix i és evident què vaig decidir. També és cert que no hi he entrat per la porta falsa, que sóc aquí pels meus propis mèrits i per mitjans honrats. El que no sé és si entraré per la porta gran o si entraré per la porta petita. Però faré el que pugui perquè el que us digui no us entri per una orella i us surti per l’altra. Potser hauria de començar fent que les meves entrades no siguin excessivament llargues i d’aquesta manera entrin pels ulls —o per l’ull dret, discriminant altra vegada.

Sigui com sigui, hauria de deixar de divagar —o us deixaré com si us hagués entrat el sol al cap després de massa hores de platja— i entrar en matèria abans que entrem en anys. De fet, tant fa; començaré el pròxim dia, que he esmorzat molt poc i ja estic entrant en gana.

Fa pinta de porta grossa, no? (font: Rodrigo Eduardo Butta)

ESPINAL, M. T. Diccionari de sinònims de frases fetes. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions; Publicacions de la Universitat de València; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006.

Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Edicions 62: Enciclopèdia Catalana, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

RASPALL, J.; MARTÍ, J. Diccionari de frases fetes. Barcelona: Edicions 62, 1996.