maligne -a adj. Propens a fer mal, a voler mal, als altres. D’índole perversa. Són gent maligna.
pervers -a adj. Que ama el mal, que fa el mal a gratcient. Aquell home pervers provocà la ruïna del negoci.
mal m. Dany material o moral. No s’ha de fer mal a ningú.
[DIEC2]

A l’escola d’idiomes diuen que sóc maligne i que tinc un riure maligne. Resulta que preguntar “Has vingut en moto?” a una noia amb els cabells esbullats és d’índole perversa; així com riure quan una companya t’explica que ha de comprar una nevera nova després d’intentar accelerar la descongelació rascant el gel amb un ganivet o en veure algú amb unes quaranta-cinc llibretes de deures per corregir.

Només una lletra em separa d’ell.

Tot i que és possible que em senti lleugerament atret pel mal —i qui negui que els dolents de les pel·lícules són més interessants que els bons menteix vilment—, mai no causaria danys materials a ningú i encara menys morals, malgrat que algunes morals s’ho guanyen a pols.

P. D.: En quin moment van pensar els de l’Institut d’Estudis Catalans que l’expressió a gratcient faria la definició més entenedora?