Festa de biquinis al pis, però ara de debò

Quan t’independitzes, aprens a preparar meravellosos biquinis i a sobre ho publiques al bloc, és inevitable que tard o d’hora se t’ajuntin uns quants amics a casa perquè els ensenyis el pis i els alimentis.

Des de setembre la gent del laboratori em reclamava un sopar al pis i des de desembre van afegir els biquinis a la petició. La setmana passada els vaig concedir el desig i vaig organitzar una festa de biquinis al pis, però aquest cop de debò.

Fa dues setmanes vaig invitar formalment els amics del laboratori i altra gent de fora a la tan esperada festa que se celebraria el dijous de la setmana passada. Entre dimecres i el mateix dijous vaig proveir-me de tot el que necessitava per a fer el biquinis —que no és gaire cosa— i ho vaig deixar a punt per al vespre.

La fàbrica de biquinis.

A dos quarts de deu els invitats ja m’esperaven al punt de trobada. Els vaig ensenyar el pis, van agafar posicions al voltant de la taula mentre jo treia el menjar de la nevera i va començar la marató en què ells devoraven tot xerrant els biquinis que jo feia esclavitzat. Bé, me’n van sortir tres de cremats —fins que vaig veure que una paella era més ràpida que les altres— i no els van devorar tant.

Quan vam tenir la panxa plena vam seguir amb la conversa fins que va ser l’hora de tornar a casa perquè l’endemà treballàvem. Quan tingui un pis que sigui només meu faré aquestes coses més sovint, no és la gran festassa de discoteca que acaba a les vuit del matí, però també és bonic reunir-se un dia qualsevol i fer un soparet perquè sí. M’estic fent gran?

I vosaltres, creieu que cedireu als soparets aviat o la festassa no morirà mai?

5 thoughts on “Festa de biquinis al pis, però ara de debò

  1. Però, escolta, que no tens bikinera?

    I el pa s’ha de sucar amb tomàquet i posar-hi doble ració de formatge.

    No sóc gaire del món aquest però he volgut fer el tafaner des del blog del Joan.

  2. Cin, ja veig que no pares (i amb l’altre comentari que vas fer sobre com acabes les festes…). Segurament tu apostaries per la combinació, com el Joan, però si el dia següent tothom treballa és difícil fer.ho (tot i que no impossible).

    Pons, de fet molta gent ho interpretava així quan els vaig invitar i deien “Però no fa molt de fred encara?” Potser a l’estiu ho combino també i, a més, després sortim de festa. Serà l’apoteosi.

    Benvinguda, Maria! Si mires l’enllaç que diu desembre veuràs que no, no tinc sandvitxera (encomana el català, encara que parteixi d’una paraula estrangera…). No havia sentit mai això dels biquinis amb tomàquet. També ho hauré d’incorporar la pròxima vegada.

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s