Per ser monitor s’ha de tenir un mínim d’habilitat artística. El que passa és que aquest mínim és bastant alt.

A les estades que jo faig, els monitors arribem un dia abans que els nens a l’alberg per deixar-ho tot a punt. Deixar-ho tot a punt inclou conèixer l’alberg i els monitors, organitzar la sala de monitors, escollir els tallers i jocs de nit, decidir el funcionament de l’equip, escollir el centre d’interès —la història que justifica les activitats— i decorar l’entorn.

Les primeres coses, tot i que sempre hi ha variacions i voluntat d’evitar estancaments, no requereixen gaire esforç perquè la majoria fa anys que hi treballem i anem per feina. Les dues últimes, però, ens ocupen la major part del dia. Primer hem de definir el centre d’interès, que ha de ser alguna cosa més original que els pirates, però més atraient que els metalls alcalins. Es tracta de motivar els nens amb un context engrescador. Un monitor sense imaginació ho tindria cru.

Però el que ens pren més temps són els cartells. Tot són horaris —el del dia a dia i el de les activitats de tota l’estada—, material necessari, noms de sales, benvingudes, dibuixos relacionats amb el centre d’interès… A més, durant l’estada moltes activitats t’obligaran a fer més cartells, i no oblidem que fem un taller cada tarda!

Foto d'un mural que va fer Miró amb els nens en un taller.

I no oblidem que construïm caixes que serveixen de bústia perquè els nens deixin notes que llegim després de sopar. Aquestes caixes també estan inspirades en el centre d’interès i s’arriben a fer veritables escultures. I si els monitors es motiven molt, poden arribar a construir una bruixa amb cartró, tapar-la amb una túnica negra, asseure-la sobre una escombra i muntar un sistema de cordes i politges perquè voli a la nit. Tot i que corren el risc que caigui a mig vol i un servidor hagi d’anar corrents a recollir-la i fer veure que la intenta atrapar perquè no s’escapi. Vist pel costat bo, els nens van riure molt.