És el cicle de la vida, senyores i senyors: néixer, créixer i morir (reproduir-se és opcional). Qui hagi vist El Rei Lleó ho sap. Qui hagi anat a l’escola també. Tard o d’hora havia de deixar el bloc.
Dijous passat vaig deixar de viure en un bloc. Com que he de passar tot l’estiu de colònies, no em sortia a compte pagar el lloguer i vaig quedar amb la dona de la immobiliària per donar-li la clau i recuperar la fiança. Em va fer una mica de vergonya firmar un paper què deia:
DEVOLUCIÓ FIANÇA DE ARRENDAMENT
En Barcelona a 23 de juny de 2011
ÒscarAzAl, major de edad, con D.N.I 12345678A reb de TeresaMoCa la quantitat de 175 ’-Euros en concepte de devolució de FIANÇA de arrendament de l’habitació situada en Carrer Obres, 92, Barcelona.
He marcat 10 coses en cursiva en un escrit de 43 paraules. Això vol dir que el text és incorrecte en un 23,3 %. En un text breu que reparteix sovint! Que viu d’això i cobra molts diners!
O sigui que aquesta setmana he dit adéu als companys, a la cuina d’estar i al carrer que durant tant de temps va estar en obres. Però penseu que passaré sis setmanes en magnífics albergs amb pensió completa, un al delta de l’Ebre i un altre a la platja de l’Empordà. Entremig faré quatre setmanes de pausa per… fer el treball de correcció lingüística a Vilafranca. No es pot tenir tot.
Bé, no penseu ara que als campaments ens rasquem la panxa —no tot el dia—, que mentre això és publica tot l’equip estem fent murals, llistes de nens i preparant les activitats dels primers dies. D’aquí a unes hores arribaran desenes de nens. Ja no podem fer marxa enrere.
Traduquímica 
bones colònies!
Gràcies! Els nens ja ens han animat la nit, però semblen bons. Au, que aquest torn són només deu dies!
Jo també marxo una setmana de campus… però de bàsquet… res de murals i coses per l’estil…!
La meva competència en matèria de comprensió lectora s’ha liquat per culpa de la calor: això és una mena d’hivernació estiuenca, oi?, un arreveure fins al setembre, no?, un marxo, però tornaré, sí? 😦
Home, Joan, perquè siguin de bàsquet no vol dir que no pugueu decorar l’alberg o fer tallers, no?
No, Montse, no! Que sóc un sensacionalista i m’agrada escandalitzar amb veritats ambigües. He deixat el pis de Barcelona per les colònies —ja no visc en un bloc perquè visc en un alberg— i no deixaré d’escriure, tot i que deixaré un dia més entre entrades ;).