El passat diumenge va començar l’últim torn dels campaments d’estiu. La meitat de l’equip de monitors es va renovar i dissabte, la nit que els monitors estem sols a l’alberg, vam anar de festa major. Ens serviria per a celebrar l’amistat amb els monitors que repetim i començar-la amb els nous.

Com que l’estada la fem a Tremp, vam anar a Talarn, un poblet del costat.

Vam arreglar-nos i vam sopar en un restaurant per canviar una mica i menjar fora. Per fer temps mentre no agafàvem l’autobús cap a Talarn, vam estar en un bar. No és gaire gran, però està molt ben decorat, com un bosc, amb arbres i follets.

Quan vam ser a Talarn, el primer que vam veure va ser l’orquestra típica de festa de poble fent versions dels èxits d’ara i sempre. Com que tothom a la plaça era menor de dotze o major de quaranta, vam anar cap a la piscina, on hi havia la festa alternativa.

Alternativa només volia dir que es feia al costat de la piscina i la música no era en directe. La mitjana d’edat tampoc no ens convencia, era de dinou. Així doncs, ens hi vam quedar una estona fent jocs de monitors en cercle a terra ―no som gaire discrets― i vam tornar cap a l’orquestra amb l’esperança que canviessin aviat a discoteca mòbil. No van fer discoteca mòbil, però sí que van canviar a un grup més jove i animat.

Com que l’endemà arribarien quaranta tres nens més, quatre monitors van marxar. Havien de tornar a peu perquè ja no hi havia autobús, però no és més de mitja hora. Els altres quatre ens vam quedar més estona. Quan vam marxar saludàvem els cotxes que passaven i un es va aturar. Era una noia molt simpàtica de Tremp que havia tornat a peu moltes vegades quan no tenia carnet i es va solidaritzar amb nosaltres.

Per això vam arribar a l’alberg pocs minuts després que els primers que van marxar, immensament agraïts. Sempre et recordarem, Laia.