Quan es dissol alguna substància en un líquid, el que s’obté és una solució; tot i que dissoldre sal en aigua no us resoldrà cap problema —o pocs. Però tot en aquesta vida té límits i hi ha un màxim de substància que el líquid pot absorbir. Quan s’arriba aquest màxim ja no n’accepta més i es diu que la solució està saturada.

Les persones som com les solucions —algunes com els problemes— i l’espai i el temps també. Tot té un màxim. Aquesta setmana he experimentat la saturació del temps. Hem començat uns campaments nous i ho hem fet des de zero; no hi havia cartells fets i ens vam posar el repte d’innovar tant com fos possible amb la resta d’organització, per tant, vam tenir molta feina.

De fet, avui és el tercer dia d’estada i és el primer cop que tinc una estona lliure; si n’he estat d’ocupat! Realment els monitors treballem 24 hores al dia, fins i tot quan dormim. I de vegades no dormim per treballar. Vaja, que hem estat enfeinadíssims, però això no és un problema; és millor estar entretingut que avorrit.