El gran Lebowski. Jeff Coen; Jeff Bridges, John Goodman. Estats Units, 1998.
“[…] un thriller con toques humorísticos muy al estilo de los hermanos Coen, donde se mezclan la extorsión, la traición, la decepción, el chantaje, el sexo y las drogas.” Aquesta és la frase més acceptable i rellevant que he trobat a la caixa del DVD perquè l’argument ja us el puc resumir jo i no m’agrada gens la traducció del sobrenom the Dude per el Nota —per sort, la vaig veure en versió original.
Imatge de la caixa.
L’argument parteix d’un malentès quan dos pinxos irrompen a casa del Dude i s’hi pixen a la catifa per reclamar-li els diners que els deu la dona d’un home ric que es diu com ell. El Dude fa una visita al seu homònim per reclamar-li una catifa i de sobte es troba enmig d’una història perillosa amb més de dues parts en conflicte. Sí, és una altra pel·lícula de les que em recomana el meu amic.
A part de l’humor i tots els assumptes tèrbols que anuncia la frase que he copiat més amunt, cal destacar l’ús inintermitent de renecs i paraulotes del protagonista i el seu amic. Crec que la meitat del guió està escrit amb aquella paraula de quatre lletres que comença per f i que no és fish i els seus derivats. I no ho critico; encaixa totalment amb el personatge, el fa creïble. Va ser curiosament graciós quan el meu germà va arribar i, sense dominar l’anglès, em va preguntar si el protagonista no renegava massa. En aquell moment el personatge que parlava amb el protagonista li va preguntar precisament si era necessari que utilitzés tantes paraulotes.
Com a traductor potser hauria d’haver vist alguns trossos de la pel·lícula en castellà i veure com han adaptat aquella metrallada de renecs. Potser ho faig un altre dia. El que és segur és que la pel·lícula està bé —em va encantar el personatge de la Julianne Moore— i que amb tants faxs es devien quedar sense paper.
Traduquímica 
Segur que en el doblage en català hi ha més varietat de renecs. Ja m’imagino uns quants tros de qüoniam, bordegàs, ves a pastar, maleit siga, galifardeu, etc etc
Tinc un company de feina que afirma que en català no es pot renegar amb la mateixa força que en castellà, que tenim menys repertori i que som tan assenyats i correctes que fins i tot quan insultem ho fem amb menor contundència 😦
No tinc perdó… no l’he vist
Pons, Montse, no us puc dir res del doblatge en català perquè en aquest DVD no hi havia aquesta opció. Pel que fa als renecs, el que ens passa en català és que qui vol ser vulgar, ordinari, incivilitzat, etc. parla en castellà. A mi, personalment, m’agraden els renecs catalans; tenen un punt de dignitat i indiferència que els fa molt més elegants. No és que el català no permeti tots els registres, és que estem acostumats a que l’ordinarietat al nostre entorn sigui només en castellà (aquí ho deixo). Tinc una amiga que l’ha vista en castellà i diu que no val res. L’ordinarietat en totes les cultures és diferent, és difícil fer doblatges d’aquests i que quedin bé.
Joan, si estàs batejat, fins i tot l’assassinat té perdó. El cristianisme és una ganga.