Tractat sobre iogurtologia: remenar el iogurt

Fa dues setmanes us vaig parlar de llepar la tapa del iogurt, però es poden fer moltes més coses amb aquestes postres làcties. No, malpensats, no em refereixo a menjar-lo del cos de ningú; parlo d’una cosa que he vist de campaments —també.

De fet, no cal anar de campaments per veure això, segur que ho heu vist moltes vegades; fins i tot, potser ho feu vosaltres mateixos. Parlo de remenar el iogurt. Com ja sabeu, quan destapeu el iogurt —independentment de si en llepeu la tapa o no— té una consistència gelatinosa, com un flam. En canvi, si el remeneu, es transforma en un fluid viscós. Si ara deixés anar l’Òscar químic, llegiríeu coses com col·loides, emulsions o sistemes dispersos; però no és el tema del dia. En tot cas, si us interessa, el llibre La truita cremada de Claudi Mans —professor de química a la UB— ho explica prou bé.

A mi m’agrada menjar-me el iogurt en estat gelatinós, m’agrada posar la cullera ben endins de l’envàs i treure’n mig iogurt fent equilibris i posar-me’l sencer a la boca. Fa uns anys una monitora s’entretenia a donar-me dos o tres iogurts després dels àpats per batre el rècord de les mínimes cullerades: dues, no pots treure tot el iogurt d’un sol cop. A més, aquest sistema s’adiu amb el meu tarannà pragmàtic. Per optimitzar el rendiment de la relació nutrició/esforç, has d’elevar el valor nutritiu del iogurt (impossible) o reduir esforços. Remenar un iogurt, doncs, va en contra dels meus principis.

6 thoughts on “Tractat sobre iogurtologia: remenar el iogurt

  1. Un moment, un moment, un momeeeeent! Però què és això de ser pragmàtic amb el menjar?!? Menjar no és un acte nutritiu i prou: és hedonisme en estat pur, és la conjunció perfecta dels sentits, és poesia! Fins i tot el sentit del tacte es veu implicat en el procés quan el iogurt adquireix aquella consistència cremosa i delicada després haver estat convenientment batut. Ho prometo: pura poesia (ai, m’he emocionat!) 😉

  2. El Pons és dels meus!

    Montse, per a mi menjar no és un plaer, és una necessitat biològica, una obligació. És cert que hi ha menjars que fan que satisfer la necessitat sigui més agradable, però segueix sent una cosa que no tens opció de no fer; es perd l’essència del plaer.

  3. Retroenllaç: Rihanna canta nadales « Visc en un bloc

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s