No és cap secret que no sóc un gran fan de les celebracions d’aniversari. Bé, com a mínim no a l’estil tradicional. Per això ara us ofereixo un recull de les meves festes. De petit només recordo haver fet una festa d’aniversari. Potser tenia uns deu anys. No recordo que fos res especial, només un…
Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí! El viatge exprés al sud va anar molt bé. De fet em van sobrar unes hores i tot… Portugal és bonic, però petit. Ahir, dissabte, vaig fer les últimes celebracions. Primer un dinar de quatre plats d’arròs amb fideus, mortadel·la i enciam amb dues hamburgueses de postres. Sí, vaig…
Gent, que això s’acaba! El viatge al nord va ser genial. Vaig fer moltes fotos per als que després les demaneu, però que en realitat no les voleu veure. Potser la millor foto és la que vaig fer a Porto veient la posta sol. No, no és la posta de sol, és la posta sol,…
D’acord, no és el nord sencer, són cinc o sis ciutats, i no són vuitanta hores, que en són unes quantes més; però a la novel·la tampoc visita totes les ciutats, viles i llogarets del món. M’estic preparant per a ser en Willy Fògscar. I no Willy Fòxcar, bàsicament perquè això que als dibuixos es deia…
Doncs, sí, estic fent una mica el camí cap a Oz. És perquè se’m van endur volant cap a un país desconegut? No. És perquè tinc calçat nou? No. És perquè els carrers estan pavimentats amb enormes pedres incòmodes per caminar amb tacons? No. És perquè al final no hi ha cap mag meravellós i…
Ja trigava a aparèixer. No, no he mort jove, no he tingut aquesta sort (encara bo que han allargat el Carnet Jove uns anys, així tinc més temps per a fer-ho). Aquest és el cinquè correu electrònic del viatge intergalàctic en què ni tan sols surto de la península i ja sabeu què diuen dels…
Primer de tot, gràcies pels correus electrònics d’aquests dies (si en vas enviar un passa al següent paràgraf, si no en vas enviar cap… doncs, també). Per fi he fet una mica de festa decent a Lisboa! Tot començà a mitja setmana, quan vaig anar a un japonès a sopar amb dos pseudoamics (vaja, ens…
Ja ha passat una setmaneta des de l’últim missatge. Comprovareu que he afegit algunes adreces més al correu electrònic perquè hi havia certs energúmens que no estaven complint les seves funcions d’informadors. És una llàstima veure com gent que un dia va caure tan baix en el safareig recuperen la dignitat en el moment menys…
Aquí em teniu; després d’un vol més que tranquil (vaja, suposo, res no m’ha despertat) he arribat a Lisboa. Allà m’ha recollit la meva amiga portuguesa, a qui feia quatre anys que no veia. Com que ella tenia classes (pobres els estudiants), he sortit a fer un volt un cop m’havia instal·lat bé a casa…
En un lugar de Lisboa, de cuyo nombre no puedo acordarme porque no lo sé, dentro de nada vivirá un hidalgo de los de lanza en astillero (entiéndase como guste), música antigua, rocín desnutrido y felino sádico. No hi ha gaire a dir encara. Simplement algú m’ha exigit, pistola en mà i cara de xantatge…
Traduquímica 