Ja trigava a aparèixer. No, no he mort jove, no he tingut aquesta sort (encara bo que han allargat el Carnet Jove uns anys, així tinc més temps per a fer-ho).

Aquest és el cinquè correu electrònic del viatge intergalàctic en què ni tan sols surto de la península i ja sabeu què diuen dels cinquens correus… per tant no cal que us ho digui jo.

Segueixo sol a casa de la meva amiga: els pares a la casa de Sintra cinc dies de set, ella i jo que no ens veiem mai perquè un dels dos sempre és fora. Suposo que això és vida.

Bé, dissabte passat vaig tenir una (quasi dic agradable) sorpresa. Uns personatges catalans que l’any passat van estar d’Erasmus a Itàlia van venir a veure uns amics portuguesos que van conèixer allà i vam passar una estona junts. Ei, quasi agradable, que jo no era la causa principal del viatge i no és que m’agradi ser sempre el centre d’atenció, però no m’agrada no ser-ho. Tot i així, va ser un detall, s’agraeix parlar català un cop al mes.

A la nit vaig canviar una mica d’estil. Vaig quedar amb un noi tatuat de les espatlles a les mans i una amiga seva per sortir de festa. Com es pot esperar de persones així, em van portar al que podríem anomenar l’Estrella de la Mort. S’ha de dir que em va agradar, hem de fer una altra d’aquestes sortides.

I parlant de gent estranya (sí, són molt simpàtics, però cada cosa pel seu nom), una persona amb qui vas a fer un cafè i esteu sis hores junts de les quals més de cinc són de monòleg teu i encara et proposa fer cafès més sovint no és estranya? Pateix algun tipus de masoquisme lingüístic? Està intentant un suïcidi auditiu? Ja és sord potser? Com a científic he de deduir que, sigui en l’idioma que sigui, parlo bastant. Evidentment l’objecte d’estudi era jo, per allò que deia abans del centre.

Un altre objecte d’estudi interessant (el fet d’haver escrit altre implica que jo ho sóc) és el temps. Mare meva (una salutació, per cert, que està entre els lectors), com pot fer tant de vent? I el pitjor de tot és dintre de casa. A Portugal encara no ha arribat el concepte d’aïllament tèrmic. De fet, em poso el jersei per estar per casa i me’l trec quan surto al carrer. El vent a les finestres de nit sembla una amenaça fantasma, però això seria l’episodi I i ja fa un mes que vaig enviar el primer correu.

He dit.