Na minha viagem pelo norte de Portugal, o Porto foi uma das primeiras cidades que visitei. Tenho inúmeras fotos da cidade porque é mesmo grande, mas só podia escolher seis para esta entrada do blog. De facto isso é a rua do lado da estação e foi a primeira coisa que vi do Porto. Achei…
Tenho o prazer de apresentar a cidade de Lisboa vista pela minha câmara. Há muitas mais coisas, mas nem a câmara viu todo o que eu vi. Eu morava na parte alta da cidade, a mais nova. Acho que não é nada representativa do que o turista vai ver, mas foi o meu entorno diário.…
Gent, que això s’acaba! El viatge al nord va ser genial. Vaig fer moltes fotos per als que després les demaneu, però que en realitat no les voleu veure. Potser la millor foto és la que vaig fer a Porto veient la posta sol. No, no és la posta de sol, és la posta sol,…
D’acord, no és el nord sencer, són cinc o sis ciutats, i no són vuitanta hores, que en són unes quantes més; però a la novel·la tampoc visita totes les ciutats, viles i llogarets del món. M’estic preparant per a ser en Willy Fògscar. I no Willy Fòxcar, bàsicament perquè això que als dibuixos es deia…
Ja trigava a aparèixer. No, no he mort jove, no he tingut aquesta sort (encara bo que han allargat el Carnet Jove uns anys, així tinc més temps per a fer-ho). Aquest és el cinquè correu electrònic del viatge intergalàctic en què ni tan sols surto de la península i ja sabeu què diuen dels…
Primer de tot, gràcies pels correus electrònics d’aquests dies (si en vas enviar un passa al següent paràgraf, si no en vas enviar cap… doncs, també). Per fi he fet una mica de festa decent a Lisboa! Tot començà a mitja setmana, quan vaig anar a un japonès a sopar amb dos pseudoamics (vaja, ens…
Ja ha passat una setmaneta des de l’últim missatge. Comprovareu que he afegit algunes adreces més al correu electrònic perquè hi havia certs energúmens que no estaven complint les seves funcions d’informadors. És una llàstima veure com gent que un dia va caure tan baix en el safareig recuperen la dignitat en el moment menys…
Aquí em teniu; després d’un vol més que tranquil (vaja, suposo, res no m’ha despertat) he arribat a Lisboa. Allà m’ha recollit la meva amiga portuguesa, a qui feia quatre anys que no veia. Com que ella tenia classes (pobres els estudiants), he sortit a fer un volt un cop m’havia instal·lat bé a casa…
Traduquímica 