D’acord, no és el nord sencer, són cinc o sis ciutats, i no són vuitanta hores, que en són unes quantes més; però a la novel·la tampoc visita totes les ciutats, viles i llogarets del món.

M’estic preparant per a ser en Willy Fògscar. I no Willy Fòxcar, bàsicament perquè això que als dibuixos es deia Willy Fox és mentida, no era una guineu, sinó un lleó. Així que jo seguiré essent una persona i no m’acompanyaran un gat i un ratolí. I encara menys em lligaria una pantera si fos un lleó, a mi les barreges no em van. Com va dir la Botella: “peras con peras, manzanas con manzanas“. Amén.

El meu pla per a la pròxima setmana és sortir una mica de Lisboa ―fins ara només he vist Cascais i Sintra― i anar a fer ruta pel nord del país. El pla original és: Braga (a 3 euros), Porto (porto bragas a 3 euros), Aveiro (haveiro, haylo), Coimbra (o cogombra) i Leiria (oh lará leiria, oh lará leiró). N’hi ha que pensen que no ho aconseguiré, però també n’hi ha que no pensen.

La pregunta obvia és: Amb qui hi vas? Bé, així com no m’acompanya cap animal, tampoc no m’acompanya cap persona. Déu proveirà, deia Abraham.

Però tot això són només promeses i ja sabeu que jo de polític només en tinc el cognom. Passem als fets.

Avui només us volia preguntar a quants de vosaltres un jove model brasiler de 1,81 m que ha sortit a la Vanity Fair i li ofereixen passarel·les a Milà us ha proposat mai d’anar a fer un cafè. Ja… M’ho imaginava. Doncs res, cadascú té el que es mereix.

Finalment, deixeu-me certificar que la immersió lingüística ha estat un èxit. Ahir a la nit vaig estar parlant en anglès amb un israelià que és assistent de vol (“cambrer en un avió” segons ell) i m’encallava un munt perquè em sortia tot en portuguès. Tot i que potser no és tan bo que hagi de perdre un idioma per a poder-ne parlar un altre.

Ja rebreu notícies la pròxima setmana, si no em perdo pel camí!