Ahir va ser 6 de gener, dia de Reis, i malgrat el que vaig escriure fa dos anys sobre els regals, vaig passar per Vilafranca a veure si queia res.

Aquest any, com l’any passat, vaig encarregar als Reis un llibre per a cada membre de la família. Sóc un home; em fa mandra rebuscar regals originals i espectaculars i escullo una cosa senzilla amb valor propi que no s’hagi d’exhibir en públic i que es pugui apartar estèticament en un racó si no interessa.

El rei per Reis.

És cert que un llibre és una cosa molt personal, però ja m’està bé perquè la meva família som molt persones —quasi tots. A més, tot el temps que les meves mare i germana dediquin al llibre no el dedicaran a veure Tele5 o Gandía Shore, respectivament.

Doncs a Vilafranca m’hi esperaven un paraigua plegable, unes sabatilles i el regal estrella. El regal estrella no era de la família, era del Salvador Macip. Fa tres setmanes, en un gest d’immensa generositat, va oferir una còpia d’El rei del món a qualsevol lector del seu bloc que el demanés. Així de senzill i sense lletra petita. De vegades no sembla català; massa temps a l’estranger.

Avui és dia de jugar amb els regals dels Reis. No em costarà gaire llegir al sofà amb les sabatilles, però no crec que pugui fer servir el tercer regal sense fer el ridícul si no plou.