Ja sabeu que m’ho passo bé revisant la propaganda electoral per veure com els que tant defensen la llengua —i algun altre— no la respecten prou per produir un sol full lingüísticament correcte. Aquí teniu les relliscades principals (marcades amb asteriscs) d’ERC i Vilafranca en Comú.
ERC té problemes amb la gent
Quan no sabíem anglès, sempre dèiem «people is» en comptes de «people are». Ho fèiem perquè el normal en català és parlar de gent, que és singular, i no de persones, que és plural. Llavors vam aprendre que people no és gent, sinó persones. Com sol passar, el que millorem en anglès ho perdem en català i actualment s’abusa del mot persones. Alerta, que no està prohibit, però se n’abusa.
Logotip de les persones d’ERC
*«garantir les necessitats bàsiques de totes les persones»
*«Aquesta crisi ha deixat massa persones sense feina»
*«uns pressupostos clars al servei de les persones.»
No vol dir el mateix i sona més natural «de tota la gent», «massa gent sense feina» i «al servei de la gent»? ERC només parla de gent quan menciona «la gent gran». Alça! Per què no diuen «les persones grans»? Perquè gent gran és un terme fixat de quan el català era català de debò.
Vilafranca en Comú té problemes variats
Segurament no us agradarà la frase «La Laura, canta una cançó.» perquè hi ha una coma entre el subjecte i el verb. I és que, tret de casos extrems de subjectes complexos que ocupin més d’una línia, aquesta coma no hi hauria de ser. Com aquesta coma que sobra abans de «són»:
*«Emprenedoria, cooperativisme, enoturisme o agroecologia, són conceptes que s’hi inclouen.»
Vilafranca en Comú també fa un ús abusiu de persones —no de la gent, del mot. Altra vegada, només parlen de «gent jove» i «gent gran». És evident que molts d’aquests errors neixen de l’absurda correcció política d’evitar el masculí genèric. Es nota en altres fórmules com «totes i tots som l’Ajuntament».
Logotip dels amics i veïns de Vilafranca en Comú
El problema de ser tan meticulosament inclusiu a tothora és que quan no ho ets, es pot entendre com una exclusió intencionada. Per exemple, sembla que a les «persones» de Vilafranca en Comú no els preocupen les amigues ni les veïnes:
«A Vilafranca en Comú, som com tu: persones preocupades per la nostra família, els amics i veïns, per la vida i el territori.»
Traduquímica 
Òscar, amb tot el «carinyo» et dic: no crec que sigui absurd però sí políticament correcte evitar el masculí genèric. El que passa és que costa molt (i fa mandra) redactar de manera políticament correcta. Una abraçada!
No pateixis, que era conscient d’on em posava :). Com bé dius, costa molt escriure d’una manera políticament correcta i evitar l’artificialitat i, fins i tot, l’agramaticalitat. Has vist l’enllaç que poso quan ho menciono? En la pròxima entrada m’hi tornaré a posar —de la mà de la CUP— amb més detalls del que em molesta d’aquesta pràctica (quan es fa així de malament).
portes un recompte de les vegades que t’han dit tiquis-miquis?
Molt poques comparat amb les que m’ho dirien si anés al detall.
Deixant de banda el tema lingüístic, del qual no en tinc ni idea i estic segur que n’has fet una anàlisi perfecta, em pregunto si aquest abús de “persones” no és estudiat i clarament intencionat. Psicològicament parlant, fer servir termes col·lectius implica crear una atmosfera de llunyania i indeterminació ja que es parla d’un grup del qual el lector no té el per què sentir que en forma part. D’altra banda, amb un significat gairebé equivalent, la individualització permet uns sentiments de proximitat i empatia majors. De fet, el missatge que transmetria la paraula “gent” seria completament el contrari al que volen aconseguir aquests partits. Si diuen “garantir les necessitats bàsiques de tota la gent”, el lector no se sent al·ludit necessàriament i la pregunta de “qui és aquesta gent a la que es fa al·lusió?” queda a l’aire sense resposta. Al dir “persones”, però, inconscientment el lector sent que també parlen d’ell mateix, a no ser que no es consideri persona!
Si ens centrem en la propaganda electoral, podríem veure-ho així. El cas és que he seleccionat aquest detall perquè la gent ho està introduïnt al seu discurs. Últimament se sent al carrer, es llegeix en subtítols, s’escriu en textos acadèmics… He aprofitat l’ocasió per mencionar-ho.