La vida més enllà de Fabra

M’encanta que arribi el bon temps. Surto més al carrer, el sol em carrega les piles i em fa feliç, augmenten el número de sopars i esdeveniments socials. Divendres vaig sopar amb els companys del màster de correcció a casa d’un d’ells. Havíem volgut escollir un dia que els Ferrocarrils funcionessin fins tard perquè tothom…

Els adults no existeixen, són els pares

Quan vaig fer els divuit anys vaig quedar molt decebut perquè esperava levitar i brillar, alguna cosa màgica que signifiqués un canvi visible; però si no hagués tingut un calendari a mà, no hauria sabut que ja era major d’edat. Per edat se suposa que ja sóc adult, però la imatge que tinc d’un adult…