Ahir, 11 de setembre de 2012, vaig ser només un entre un milió i mig de persones. Però era precisament una d’aquelles situacions en què com més gent i hagi i més costi distingir-nos, millor. Havia quedat al costat de la Casa Batlló, just davant de la parada de metro Passeig de Gràcia. Com que…
Malauradament moltes manifestacions i celebracions gaudeixen d’una, sortosament, minoria incívica que absorbeix tot el protagonisme i desprestigia l’esdeveniment. Caminant per Gràcia i pel centre de Barcelona ahir em sentia a la pell d’aquell personatge que es troba sol en un món incert en tensió on res no passa, però podria passar en qualsevol moment. Gent com perduda…
Traduquímica 