El ataque de los clones

[Nota a sensibles y políticamente correctos: No pienso responder de ni a vuestras crisis nerviosas si seguís leyendo.] El viernes pasado presencié una escena que, aun siendo algo muy absurdo, se me antojó harto divertida teniendo en cuenta otros sucesos anteriores. Algunos pensarán que lo que voy a relatar carece de gracia, pero cuando tratas…

La mida no importa, és cultural

Queden sis dies per les eleccions i —entre tanta llengua, cultura, immigració i independència a debat— fa pocs dies em va passar una cosa bastant relacionada amb tot plegat i que m’ha passat molts més cops dels que puc tolerar, que tampoc no són gaires, les coses com són. La setmana passada vaig conèixer un…

Tenim quatre galtes

Avui he anat al lavabo al laboratori. Ho sento, no entraré en detalls, cada u que s’entretingui amb els seus propis residus. El que volia dir és que he vist una cosa que ja he vist moltes altres vegades i que trobo patètica: la tapa del wàter esquitxada. Cal? Se suposa que som gent de…

Monitors per diners

La setmana passada em van trucar per fer una substitució de monitor de menjador a prop del laboratori, a Sarrià. No era una escola pública, era del tipus que poden pagar les família de Sarrià. Automàticament imaginem nens amb uniforme, escola religiosa, passadissos tipus Hogwarts i professors estirats. I no ens equivoquem gens. Em vaig…

Señoras a las puertas del metro

La gente que va en metro son, por definición, salvajes sin educación. A veces es difícil sobrevivir allí si no eres uno de ellos, más que nada porque te despiertan los instintos y terminas en prisión. Vamos a fijarnos en un espacio muy reducido: las puertas. Miden poco más de un metro y cobran protagonismo…