Queden sis dies per les eleccions i —entre tanta llengua, cultura, immigració i independència a debat— fa pocs dies em va passar una cosa bastant relacionada amb tot plegat i que m’ha passat molts més cops dels que puc tolerar, que tampoc no són gaires, les coses com són.
La setmana passada vaig conèixer un suec que està fent unes vacances molt llargues a la Ciutat Comtal amb l’única ocupació d’unes horetes setmanals de classes de castellà. El jove ja fa dos mesos que és aquí i té un bon nivell de l’idioma. Entre temes de conversa no és d’estranyar que algú de llengües com jo plantegi la innocent pregunta “¿Y hablando tan bien el español, cuando oyes gente hablando en catalán entiendes algo?” Doncs es veu que avui en dia tenir curiositat lingüística està mal vist. La resposta que vaig obtenir va ser un discurs anticatalanista centrat en menysprear una cultura que l’acull fa dos mesos i que no s’ha molestat a conèixer.
Vaig haver de sentir frases com “¿Para qué quiere aprender alguien una lengua que no habla nadie?” o “¿Qué habéis hecho los catalanes? ¿Qué tenéis de famoso a parte de la Sagrada Familia?” Doncs atenció que resulta que em diu que són 10 milions de suecs i resulta que hi ha uns 9 milions de persones que parlen el català. “Pero Suecia es más grande.” I què? La mida no enriqueix la cultura. I que sigui un ignorant i només conegui la Sagrada Família, no ens treu mèrits. De Suècia jo només conec l’Ikea, però és que jo de coneixements en tinc més aviat pocs i no suposo que no tenen res més.
Com he dit, no és el primer cop que em passa. He conegut ja alguns estrangers que han vingut a viure a Barcelona i menyspreen la terra que trepitgen. Això passa generalment amb gent del nord. Els que vénen del sud solen ser més agraïts. De fet, m’he adonat que sovint es respecten els països que queden més amunt geogràficament i es mira amb llàstima cap a avall. La solució per a aquests personatges és molt senzilla: si no t’agrada això, vés-te’n a un altre lloc; que et donin feina al teu país evolucionat i estudia espanyol a Espanya, la que t’agrada. No sóc fanàtic de res, però no permeto que vinguin a casa a insultar-me.
Traduquímica 
Aixo passa molt i no tan sols amb estrangers. Uno de mis compañeros de piso, nacido en el país vasco, dice que la bandera vasca le produce arcadas, que le da asco lo vasco. Es de descendencia gitana. Quan li vaig dir que Euskadi es la terra que t’ha acollit, qu’els dos hem de ser agraits amb ella i fer un esforç mìnim per aprendre la seva llengua.. Ja tindràs una idea del que em va contestar.
Pel que fa a si enten el català, la gent que vol entendre, enten. Un exemple. A l’institut, hi ha una professora una mica espanyolista. Que tampoc passa res, caben totes les idees. Pero, un dia, despres d’una llarga conversa en castellà, li vaig dir ‘Zurea’ (teu) quan li vaig donar una cosa seva. Una palabra bàsica. Em va dir “No ves que no entiendo el euskera? Di ‘tuyo’, o háblame en inglés.”
Que consti que tots els meus amics que han estat a paisos bilingues han fet un esforç per a integrar-s’hi. Igual te tocó un sueco chungo.
Precisament és molt trist que no siguin només estrangers. He vist gent que va venir a Catalunya fa més de cinquanta anys i quan a la botiga els diuen el preu en català diuen “¿Perdone?”
A mi no em fa res parlar l’idioma que faci falta si algú no m’entén, però amb gent així jo li apuntaria el preu en xifres en un paper i li diria “Això.”
Jo sóc el primer defensor de la multiculturalitat [Qui té un bloc multilingüe?] i em sap greu visitar un país quan no en sé la llengua i obligo als altres a parlar-me en anglès. Trobo impensable viure en un lloc i no aprendre’n la llengua o visitar-lo i no respectar-lo.
I evidentment hi ha molta gent que no és com aquest suec, per sort. Però em dol que sigui tan poc difícil trobar-ne alguns que sí.
Retroenllaç: Per la llengua, bon cop de falç « Visc en un bloc
Retroenllaç: Dues grans notícies sobre el català al món | Visc en un bloc