Tenim quatre galtes

Avui he anat al lavabo al laboratori. Ho sento, no entraré en detalls, cada u que s’entretingui amb els seus propis residus. El que volia dir és que he vist una cosa que ja he vist moltes altres vegades i que trobo patètica: la tapa del wàter esquitxada. Cal?

Se suposa que som gent de bé, pocs i que treballem en un espai limitat dia rere dia, amb una educació de valors prou correcta i, com a mínim, una llicenciatura i gran part, un màster o un doctorat. Doncs es veu que tot això no influeix per res, el que neix porc, mor porc. Partint de la base “Com caram ho has fet per esquitxar la tapa on se suposa que seies?”, és tan difícil agafar una mica de paper higiènic i eixugar els residus de la teva micció? Jo crec que no.

És que potser ells no defequen mai a la universitat i no conceben la idea que algú pugui tenir la necessitat de seure sobre el suport dels seus fluids? És que obtenen algun plaer escatològico-freudià d’aquest fet? Si és falta d’habilitat, us recomano que practiqueu a casa. Si és qüestió de plaer, us agrairia que també ho féssiu a casa, o ens posarem tots a practicar els nostres plaers en públic i ja veurem qui la fa més grossa.

M’estic plantejant passar un dia al lavabo revisant la tassa cada vegada que en surti algú. I quan n’atrapi cap, mullaré ben bé un tros de paper amb el que hi hagi deixat i l’hi fregaré per la cara. Millor a les seves galtes que a les meves.

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s