El valor de l’amistat

Dissabte vaig netejar l’habitació. No penseu que ho dic perquè no la netejo mai. Però hi ha neteges per sortir del pas i neteges a fons. Dissabte vaig fer una neteja a fons. Feia un temps que no en feia d’aquestes. Últimament em limitava a agafar un drap i treure la pols visible, la de…

El pont del Santa-Joan

Bé, oficialment no era un pont, però molts el vam fer com a tal. Sobretot al laboratori, on dimecres a la tarda ja era difícil trobar algú. És el que passa quan no has de fitxar i la distribució d’hores és cada dia diferent i, el més important, la decideixes tu mateix. He de dir…

Francesos, però simpàtics

Tothom té els seus propis motius per odiar els francesos, o com a mínim per tenir-los un afecte reduït. En alguns casos el sentiment deriva dels coneixements d’història o de les relacions polítiques actuals. En altres, de males experiències (més o menys nombroses i més o menys personals) amb ells. El meu cas va ser…

Chico busca piso

Así es: busco piso. Llamadle piso, llamadle habitación en piso compartido, llamadle estudio pequeño pero acogedor. Lo que quiero es un sitio para vivir, es decir, para vivir lejos de la familia. Y no tengo nada en contra de la familia, a veces. Simplemente llega una edad en que tu casa pasa a ser casa…

Sortides i postes de sol

És un tema bastant absurd. Espero no ser excessivament poètic. Hi ha dues sortides i dues postes de sol que recordo especialment, tot i que recordar l’última no té gaire mèrit perquè ha estat aquest matí. I no cal dir que les de les nits de festes majors a l’estiu no compten. Per ordre cronològic,…

Fer-se gran amb dignitat

Un pensa que és atemporal. Qui diu un, diu jo. M’adono que ja faig com el meu pare. Quan parlo d’algú entre deu anys més que jo i cinc menys, el tracto de noi; més amunt són homes i més avall són nens. Bé, el límit inferior del meu pare s’ha ampliat una mica ja…