El pont del Santa-Joan

Bé, oficialment no era un pont, però molts el vam fer com a tal. Sobretot al laboratori, on dimecres a la tarda ja era difícil trobar algú. És el que passa quan no has de fitxar i la distribució d’hores és cada dia diferent i, el més important, la decideixes tu mateix.

He de dir que jo no volia celebrar la revetlla. Tinc una aversió especial a les festivitats oficials. No m’agrada haver de fer festa un dia perquè ho diu el calendari i perquè tothom ho farà i no puc ser l’únic que no faci res. Especialment si tothom ho farà; no m’agraden els llocs massificats, necessito el meu espai vital.

L’únic problema de quedar-me a casa és que la meva mare podria pensar que vull celebrar el seu aniversari, cosa que va contra els meus principis ―celebrar aniversaris en general, no el seu en concret. Suposo que em coneix prou per a no caure en aquest error. I que consti que la vaig felicitar. Quin remei? Va deixar unes espelmes amb el número d’anys que feia a l’entrada de la cuina perquè no se’ns passés per alt ―encara que s’inventés una historia versemblant per a justificar aquell fet.

Nit de petards i petardes [foto: Ian Abbott]

Nit de petards i petardes [foto: Ian Abbott]

La qüestió és que després de sopar em va trucar un amic, un Joan precisament. És un noi a qui no veig gaire sovint i si demana la meva presència en la seva festivitat (més seva per com li agrada tirar petards que pel sant), no m’hi puc pas negar.

O sigui que vam tirar petards a la porta del bar i, sense acabar-los tots ―perquè en duia una motxilla plena―, vam anar de festa. Sort que els del guarda-roba de la discoteca no fumen mentre treballen.

Va ser mentre ell feia cua al guarda-roba per a deixar la seva petita bomba que vaig veure una noia del laboratori que entrava al local. Fa gràcia trobar la gent que sempre veus en un mateix lloc en un altre ambient. És molt maca. No parlem gaire perquè jo estic marginat en un laboratori a part del grup. Crec que a partir d’avui aniré a fer el tractament de dades al laboratori gran.

El dissabte va passar una cosa semblant. Un amic va requerir la meva presència a casa seva per a fer una mica de festa amb quatre amics. En aquest cas no m’hi podia negar perquè el noi tenia el seu últim examen de la carrera avui i necessitava esbargir-se una mica, però sense inhabilitar-se per a l’estudi el diumenge al matí. D’aquella nit només puc dir que em va ensenyar coses que m’ha prohibit explicar.

No m’agraden les festivitats oficials, però pesa més l’opció d’una festa improvisada.

Per cert, si veieu algun error de concordança al títol és que vosaltres cometeu un error de comprensió.

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s