Primeres experiències en cursos en línia oberts i massius

Últimament es parla molt dels cursos en línia oberts i massius —coneguts popularment amb la sigla en anglès MOOC (massive open online course) i que jo anomenaré CLOM en un acte de rebel·lia i per evitar l’homofonia desafortunada—, sobretot entre professionals com els traductors i correctors, que han de saber una mica de tot per afrontar els textos que els arriben. Com a membre d’aquest grup, era qüestió de temps que en cursés algun.

Avui us explicaré l’experiència dels meus dos primers CLOM [Us adoneu que seria molt menys elegant si us parlés del meu primer MOOC?]. Els cursos eren de la plataforma Miríada X i es titulaven Software libre y conocimiento en abierto i Descubriendo la química: de la alquimia a las partículas subatómicas.

Un projecte humil. Potser massa.

Un projecte humil. Potser massa.

La plataforma Miríada X en general és molt simple, tant en positiu com en negatiu. Sí que és còmode que la interfície sigui fàcil d’utilitzar i que el funcionament sigui completament intuïtiu. No obstant això, dubtes fins a quin punt uns cursos amb tan poca complexitat i amb un sistema de vídeos tan ordinari com incrustar-los des de YouTube pot oferir formació de qualitat.

Pel que fa als cursos en concret, no els puc valorar millor que la plataforma. El de programari lliure i coneixement en obert, de la Politècnica de Madrid i la Universitat de Saragossa, eren poc més que un grapat de vídeos sobre generalitats referents a Creative Commons i les tasques consistien a afegir enllaços rellevants en algunes xarxes socials. És a dir, et limites a buscar quatre enllaços per crear una base de dades cooperativament. Jo no vaig aprendre res.

El curs sobre química, de la Universitat de Girona, va ser més informatiu, però no més educatiu. El millor del curs va ser que cada vídeo contenia un experiment explicat que, si bé no sempre donava més sentit al temari, sempre despertava la curiositat i l’interès de l’alumne. La resta eren els professors que feien torns per vomitar un text de redacció barroca que llegien d’una pantalla ignorant els estudiants, amb entrebancs constants i un accent castellà digne dels poblets més catalans de Girona. I no sé si les tres ratlles de subtítols que cobrien mitja pantalla compensaven la locució o estressaven encara més l’alumne. Se’ls notava una voluntat genuïna de fer-ho bé, però han de revisar tant el format com les habilitats comunicatives.

Actualment estic seguint altres cursos a Coursera, una plataforma que, per ara, em satisfà molt més. Ja us en parlaré més endavant.

2 thoughts on “Primeres experiències en cursos en línia oberts i massius

  1. amb lo inquiet que soc, això de mirar un video sencer pel youtube em resulta impossible, sempre em vaig saltant trossets o més que trossets

    • Vols dir que fas el teu blog sense veure els vídeos que hi penges? :S

      Per sort, Coursera permet canviar la velocitat de reproducció i sempre me’ls miro un 50 o 75 % accelerats :P.

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s