Avui hi ha eleccions municipals, ves quina sorpresa. Jo no tinc ni idea de política, però no cal ser-ne un expert per veure que ens estan prenent el pèl —entre d’altres coses.

Deixa’ns manipular-te!

He d’anar a votar i, entre la desinformació i la mala informació, no sé què fer. Bé, si heu llegit una mica aquest bloc no us costarà gaire saber cap a on em decanto. En tot cas, volia comentar la propaganda electoral que he rebut per correu i el que m’ha transmès, ja que és —o podria ser— la informació més clara i influent que m’arriba.

Les del PSC, d’ERC i d’ICV eren bastant normals; deien quatre coses previsibles de sentit comú amb algun afegit característic del seu discurs. El punt positiu del PSC és que tenien una foto amb els noms de tots els candidats de la seva llista i els podies identificar. Un paper amb noms i cognoms de gent no em diu res, en canvi, una foto m’ajuda a reconèixer la gent del poble. Els d’ERC, en comptes de sobre de paper, feien servir un plàstic, que és molt de plàstic si sumes tota la població. Els d’ICV no destacaven per res en especial, per variar.

Els de CiU han estat més bruts; han basat la seva propaganda en criticar els socialistes a l’estil “Nosaltres som millors perquè volem això i no allò, que és dolent i és el que volen els altres.” Crec que s’ha de fer política per mèrits propis, no des de la destrucció dels altres.

La propaganda del PP era vergonyosa; un full a dues cares, el Rajoy en una i la Sánchez-Camacho en l’altra, tot en castellà menys dues frases i cap al·lusió a Vilafranca. Missatge: “Nos importa un pimiento tu pueblo; gobernaremos desde España y para España.”

Als de PxC també els hauria de fer vergonya. A casa ni la vam obrir perquè van posar els meus cognoms a l’home de me mare; als fills, els cognoms d’ella… Vaja, no obrim correspondència aliena.

Potser la millor propaganda va ser la de SI; un tríptic amb un esquema clar i exhaustiu del seu projecte i que enviaven a nom de dues o tres persones alhora per estalviar paper. Trobo absurd enviar cinc cartes iguals a una mateixa casa.

De la CUP no he rebut res, possiblement no tenen l’economia per a tantes cartes; però també penso que si realment t’informes i un partit val la pena, el que sents i veus hauria de fer-te decidir i no un tríptic manipuladorament dissenyat.

Tot això em fa pensar que la propaganda diu més dels defectes que de les virtuts dels partits. Potser haurien d’estalviar diners, residus i vergonyes i dedicar-se a fer millor la seva feina —perquè cobren i no pas poc. Marxo a votar.