Aquest matí quan marxava de l’escola m’han dit que jo acabava el maig perquè el juny fan horari intensiu de matí i s’eliminen algunes classes. Tenint en compte que només hi vaig dijous i divendres, la setmana que ve acabo el curs!
S’acosta l’estiu ara més que mai. El que marca l’estiu no és la calor o el calendari, sinó l’últim dia de classe. Probablement, si no ets estudiant ni professor, l’estiu és més un concepte abstracte que una realitat; però jo tinc la… sort (?) de pertànyer als dos col·lectius.
Si bé acabo a l’escola la setmana que ve; a l’acadèmia farem els exàmens, però encara tenim un mes de classe. M’han dit que és molt pesat perquè ja s’ha acabat el temari i, com que l’examen està fet, els nens fan presentacions orals sense deixar-s’hi gaire la vida. Siguem optimistes: si ells preparen discursos, jo no he de preparar classes.
Doncs sí, Òscar, ja pots dir que tens sort! N’esteu segurs? He de redactar un treball de fi de màster —els col·lecciono— pel setembre i estaré un més i mig de colònies; que m’ho passo molt bé, però no deixa de ser temps de feina que no puc dedicar a relaxar-me ni al treball.
A més a més, ara tancaré una altra etapa (ja ho sé, hauria d’intentar tenir etapes de més de sis mesos) i el setembre hauré de tornar a buscar feina i pis. No se suposa que l’estiu és per a descansar i tornar després a la rutina? Què estic fent malament?
I vosaltres, com veieu el vostre estiu?
Traduquímica 
Jo em veig sense aquest mal de nas!
L’estiu es planteja amb els dubtes existencials de que faig ara que acabo Humanitats, amb molt de sol, birres, alguna que altre caipiroska, platja, retrobaments, trobades, festes majors… i un llarg etcètera de coses que a priori, semblen interessants!
jo veig que d’aquí al estiu la meva empresa s’enfonsarà, tots al carrer, faran suspensió de pagament i hauré de passar-me l’estiu acampat protestant. O bé la empresa es recupera, em pago unes vacances a unes illes tropicals i visc feliç i sense preocupacions
Chris, esperem que sí. Si no, malament.
Tela, Joan, n’hi ha que viuen bé. I no et bombardeja tothom amb allò tan molest de “I ara que has acabat la carrerà què faràs?”?
Jo hi veig dues opcions, Pons. O et porto un entrepà els diumenges i festius o et demano que m’invitis uns dies a les illes.
jo també tinc la sort(?) de ser estudiant i professora a la vegada i tant jo com ells estem bastant al límit d’enviar tothom a prendre pel cul. no sé si és la calor o què però desitjo que el juliol s’apropi o que emeti fils per poder-lo tibar cap a mi.
ànims!
ps: el meu estiu és format per un juliol de vacances, un mes de summers i, després.. marxar tot un any d’erasmus a amsterdam! 😀
Per què sóc l’únic que es passarà l’estiu fent deures? 😦
I tant que m’ho diuen… pero no tan com “i això (humanitats) per què serveix?”