Sí, el títol d’aquesta entrada té un error. I si no ho havíeu notat, heu de llegir-la.

Està molt bé saber idiomes. El problema és quan saber-ne fa que els utilitzis pitjor. L’octubre passat, a part de fer anys, vaig exposar alguns barbarismes —i barbaritats— que diuen els professors universitaris. El verb aplicar és ben productiu per als profanadors de la llengua.

Conec gent que afirma haver aplicat per una feina més d’una vegada. Jo els admiro perquè, com a català, les meves capacitats es limiten a presentar-me com a candidat per a una feina o sol·licitar-ne una o oferir-m’hi.

D’altra banda, a la universitat he sentit dir:

– Això aplica també a les mostres.
– La norma 17025 aplica a laboratoris grans i petits.
– Si aplica, indicarem el lloc.
– No aplica o no procedeix.

Però el que realment volien dir era:

– Això també és rellevant per a/s’ha de tenir en compte per a/afecta les mostres.
– La norma 17025 s’aplica a/afecta laboratoris grans i petits.
– Si toca/s’escau/és pertinent, indicarem el lloc.
– No toca/s’escau/és pertinent/és rellevant o no procedeix.

A hores d’ara ja deveu saber que el títol de l’entrada hauria de ser «Apliquem-nos: no apliquem ‘aplicar’ quan no toca»

Per cert, si voleu fer l’exercici de comprovació, podeu consultar les entrades pertinents del diccionari de l’Institut i el d’Oxford. Veureu que les accepcions angleses 1, 1.1 i 2 no tenen un equivalent en català (la 2.1, sí).