La vida més enllà de Fabra

M’encanta que arribi el bon temps. Surto més al carrer, el sol em carrega les piles i em fa feliç, augmenten el número de sopars i esdeveniments socials. Divendres vaig sopar amb els companys del màster de correcció a casa d’un d’ells. Havíem volgut escollir un dia que els Ferrocarrils funcionessin fins tard perquè tothom…

Crida a la densitat d’informació

Últimament estic tornant a fer reunions periòdicament. Tot i que no amb la mateixa freqüència que quan tenia setze o divuit anys, ara no són dues o tres per setmana, només dues o tres al mes. Hi ha una cosa de les reunions que no puc suportar i és la falta de densitat d’informació. Les…

Mis niñas internacionales

Mis niñas internacionales —que a sus 26-29 años ya les queda poco de niñas— son tres amigas que dejaron Cataluña, cada una por un motivo diferente, y a quienes he visto en los últimos diez días por capricho de la casualidad. La primera en irse y la primera con quien me reencontré fue la rubia…

Parecido irrazonable

Estos días de fiesta, en los cuales la programación televisiva de cualquier canal desciende hasta solamente trece veces mejor que la de Tele5, he ambientado mi hogar con el canal musical RAC105, que —debido a su sistema de escoger veinte canciones cada día y repetirlas en bucle hasta la saciedad— me ha sobreexpuesto a Madonna y…

Yo, mí, me, conmigo

Las relaciones de pareja suelen ponerme en estado vegetativo. No soy de esos que desaparecen del mapa y no los puedes sacar de casa y son incapaces de hacer nada solos, pero sí que mi poder de iniciativa desciende. Ya hace más de una semana que decidí recuperar mi esencia y animar un poco mi…

Apagat o fora de cobertura

En l’era de la tecnologia és inconcebible que algú no tingui telèfon mòbil i difícil d’imaginar que no sigui tàctil, amb connexió a Internet i tota una tirallonga d’aplicacions. I llavors aparec jo. Després d’anys resistint els atacs dels amics que asseguraven que un mòbil reforçaria els nostres llaços i a punt d’acabar els estudis…

Cristalleria nova

Si hi ha algú expert en separacions amistoses en aquest planeta, aquest no sóc jo. O això semblava fins fa poc. Fa dues setmanes us vaig dir que havia deixat una de les feines de professor per falta de temps. Ara bé, he deixat l’escola molt a gust amb ells i a ells els ha…

El temps és or

Més d’una vegada m’he complangut per estar més ocupat que un lavabo, però en aquesta vida queixar-se no porta enlloc. Així doncs, he decidit actuar. Crec que algun cop ja us he parlat de la inestabilitat de la meva vida en el sentit del canvi constant que pateix cada dos mesos. És clar que també…

Al meu est de l’edèn

Fa un parell de mesos us vaig dir que havia completat la brúixola de Barcelona, però no us he parlat mai de tots els punts cardinals amb detall. Bé, aquí en teniu un. Val a dir que el primer punt cardinal no va ser exactament barceloní, però s’hi acostava molt i, com que tenia una…