La importància de dir-se Òscar – Vocalisme i accentuació

De vegades els meus amics es refereixen a mi com el senyor corrector. M’agrada pensar que és un apel·latiu afectuós i per fer broma i parlar de llengua i no que m’odien, que és el que passa molts cops a la feina —acceptem-ho, som els encarregats de dir “Ho has fet malament.”

Hi ha un error que he patit tota la vida i que seguiré patint pels segles dels segles —amén. Bé, si us heu fixat en el títol [i si no ho heu fet i esteu llegint el text, teniu un problema], parlo d’una cosa relacionada amb el meu nom, una cosa que en realitat són tres: la o es pronuncia oberta perquè és en català, s’accentua perquè és una paraula plana acabada en r i s’accentua encara que sigui majúscula.

Un Òscar guai.

Que un estranger, ja sigui de fora o de dins d’Espanya, no sàpiga que el meu nom necessita una vocal oberta (i una neutra, diguem-ho de passada) es pot entendre. Que algú que ha nascut a Catalunya o hi va venir fa lustres s’entossudeixi a castellanitzar-lo no té perdó.

Pel que fa a l’accent, segur que ningú no escriu pòster sense accent. Bé, segurament escriuran póster i faran una e tancada en comptes d’una neutra i Viva España; però hi posaran l’accent. Doncs el meu nom és el mateix cas; fins i tot rimen! I si algú encara s’atreveix a dir que les majúscules no s’accentuen… Potser no es feia amb les màquines d’escriure per limitacions mecàniques; però som al segle XXI, no hi ha problemes ni a mà ni amb ordinador.

“Au va, que no és tan important.” I tant que ho és. En unes colònies a principi d’estiu distingien entre l’Òscar monitor i l’Óscar nen per la o —i alguns ho intentaven. I encara que estigués jo sol; jo em dic com em dic aquí i a la Xina popular.

6 thoughts on “La importància de dir-se Òscar – Vocalisme i accentuació

  1. Déu n’hi do el cúmul d’incorreccions que hi pot haver amb tan poques lletres. I això perquè no has anat més cap al sud, si no hauries de barallar-te perquè la segona lletra fos una essa i perquè la darrera veiés la llum (ara mateix tinc al cap un llogaret on cap lletra final veu la llum).

  2. De fet, Montse, no cal anar al sud perquè això passi. Ja ho pateixo aquí segons amb qui parlo.

    També l’he vista (però no patida) aquesta, Pons, tot i que oralment em sembla que la teva no es nota tant.

  3. Que bien hablas, y que miedo me da ahora dejarme algún acento o cometer una falta de ortografía cualquiera… Este verano me he dado cuenta q tengo mucho que aprender, pero también q hay gente que parece que no ha ido a la escuela en su vida, porque me han escrito cartas a mano un par de chicos y no me podía concentrar en el mensaje, sino en las pedazo de faltas q se te caían los ojos de la cara o te los querías arrancaaaaaar!! es para hacer un monólogo…, en fin, yo creo q todo el mundo deberíamos reciclarnos en ortografía , que hasta en los periódicos he encontrado yo faltas!! XD!

  4. Tampoco mato a nadie ni corrijo todos los errores que leo u oigo (yo también tengo deslices); pero hay unos mínimos exigibles que si alguien se los salta, pasa a la lista negra. De momento tú no estás en ella.

  5. Retroenllaç: Estadístiques per omplir « Visc en un bloc

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s