Més d’una vegada m’he complangut per estar més ocupat que un lavabo, però en aquesta vida queixar-se no porta enlloc. Així doncs, he decidit actuar.
Crec que algun cop ja us he parlat de la inestabilitat de la meva vida en el sentit del canvi constant que pateix cada dos mesos. És clar que també us he fer saber que és una dinàmica que m’agrada perquè m’allibera de les rutines. Bé, la setmana passada em vaig alliberar d’una més.
Després d’uns mesos treballant tots els caps de setmana sense excepció vaig decidir deixar la feina a l’escola on era professor d’anglès de primària i els nens em van tornar a fer postals, com quan va acabar el curs passat. Tot i el bon ambient que s’hi respirava, la simpatia del personal docent i l’agradabilitat dels nens, les hores que hi dedicava valien més del que hi guanyava, ja que actualment necessito més el temps que els diners. Mireu com les meves entrades s’espaien en el temps.
Sí, això demostra que el temps es compra i que costa un petit sou mensual. Tanmateix, el temps és un luxe avui en dia. O el temps era el que sobrava i tenir feina era un luxe?
Oooh! No sé si meravellar-me més de la paraula “complangut” (què maca i què desconeguda m’era fins ara) o d’haver trobat algú que diu que necessita més el temps que el calerons. En tot cas, l’enhorabona perquè la decisió que has pres vol dir que encara ets l’amo de la teva vida (alguns tenim, en certs moments, la sensació d’haver perdut aquest control).
I sí, ja es nota el descens de posts… i de comentaris en altres blocs… Què! que potser no puc emprar trucs mesquins per fer pena? 😉
Enciclopèdia Catalana accepta l’alternativa complanyut si t’agrada més (i si no t’agrada, l’accepten igualment). Però això de ser amo de la meva vida… Diguem que en tinc la custòdia compartida amb l’atzar i li estic intentant treure la seva part, tot i que no em puc queixar gaire.
I no pateixis pels comentaris. Potser n’hi ha pocs, però n’hi ha, que és el que compta. Pensa que per cada comentari que faig llegeixo tres o quatre entrades. El que passa que això no es veu.