El 2003 es va retirar el monòlit a Pompeu Fabra de la plaça Lesseps per les obres. Ahir vaig ser a la restitució del monòlit al costat de casa, davant de la nostra estimada biblioteca Jaume Fuster, i no puc evitar fer-ne un breu comentari.
Primerament em va fascinar que la placa del monòlit consideri Fabra un “geni ordenador de la llengua catalana”. Geni ordenador? Sovint he sentit a parlar de la tasca de normalització que va dur a terme, però mai no me l’havia imaginat ordenant el català.
D’altra banda, em va sobtar que en un acte com aquest els oradors profanessin la tasca que elogiaven amb aquestes perles lingüístiques:
— monolit: Monòlit té un meravellós accent gràfic visible als fulletons i pòsters de l’acte que només dues persones van respectar i que l’altra gent va ignorar influenciada pel castellà segurament. I parlant d’influència espanyola, què en penseu d’escritor? I d’on ve la dictatura?
El monòlit al seu nou emplaçament.
— tots els que hi sou aquí: Un pronom fent la mateixa funció que un element present a la mateixa frase. És un pleonasme que es pot acceptar en un registre col·loquial, però ahir no cantàvem la nadala de “hi ha d’haver-hi un caganer” precisament.
— no tinc res més que dir: Evidentment. Els espanyols tenen moltes cosas que decir y que hacer, però els catalans, en canvi, no. Això sí, nosaltres tenim moltíssimes coses a dir i a fer.
— Diu-se que…: Si som benvolents amb l’oradora i li acceptem diu-se —o dius-e— en comptes de dir-vos, encara em pregunto per què la gent insisteix a començar amb infinitius frases com ara només dir-vos que o només agrair el que heu fet. Sóc l’únic que hi troba a faltar un verb? Quin problema suposen només vull dir-vos que o només em queda agrair el que heu fet? Vosaltres diríeu només menjar les postres o només em falta menjar les postres? Si us pregunten “Què vols?” o “Què et falta?”, llavors sí, però no espontàniament.
Blasfèmies a banda, es van recitar poemes i va ser un acte prou bonic. I si teniu ganes de més, podeu veure aquest vídeo —que té el valor afegit de comptar amb un servidor com a extra.
Traduquímica 
Ordenador és un mot vàlid: http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=ordenador&operEntrada=0
em sona aquest Pompeu Fabra… no feia diccionaris…?
Pomeu si es tractés d’un verb molaria. Pomar
Xavier, precisament qüestiono la validesa d’aquest mot pel seu significat. El català no estava desordenat, estava alterat. El que va fer Pompeu Fabra va ser molt més complex que agrupar coses en ordre, crec jo.
Pons, feia excursions a la muntanya, que es veu que va ser un gran impulsor de l’excursionisme.
Joan, digues-li manipulació de les proves, però no sé de què em parles… 😉
Recorda que l’ordenador és aquell qui dóna les ordres, no pas qui endreça les coses 🙂 Aquí el “geni ordenador” és per la definició de la normativa moderna del català.
Bé, segons el DIEC, l’ordenador és qui ordena sense especificar cap dels significats, per tant, tots són vàlids. I, en tot cas, Fabra va explicitar que ell no pretenia imposar una norma, sinó que feia propostes que s’hauria de veure si es consolidaven, és a dir, que no crec que li hagués agradat ser considerat un ordenador en aquest sentit. El debat està servit ;).
Caram, els dels discursos ja s’hi podien haver mirat una mica més. Per cert, el teu cameo en quin moment és?
Ah, Montse! Tu ho vols tot! Si ajunteu tota la informació que sabeu de mi i us hi fixeu bé, podeu descobrir-ho vosaltres sols. Ara bé, entendràs que ja faig molt d’esforç ensenyant-vos un vídeo on apareixo tenint en compte que en quasi dos anys no se m’ha vist la cara al bloc ;).