Malauradament moltes manifestacions i celebracions gaudeixen d’una, sortosament, minoria incívica que absorbeix tot el protagonisme i desprestigia l’esdeveniment. Caminant per Gràcia i pel centre de Barcelona ahir em sentia a la pell d’aquell personatge que es troba sol en un món incert en tensió on res no passa, però podria passar en qualsevol moment. Gent com perduda…
Amb més d’un any de crisi al darrere i molts de preocupació ambiental (des de mitjans dels noranta amb el capità Enciam aproximadament) és sorprenent que algunes mesures òbvies no es posin en pràctica. Quan valides la targeta a l’entrada del metro —o quan t’hi coles si és el cas— accedeixes a un món electrònic…
La setmana passada, arran d’una de les maleses del Pons, vaig afirmar que un dels requisits per ser perfecte és saber mentir i una veu s’hi va aixecar en contra. Per definició, una persona perfecta ho ha de fer tot bé, i mentir és part de tot. Per evitar malinterpretacions del meu comentari vaig posar…
Fa ja més de dos mesos que vam deixar l’Any Internacional de la Química i hi ha una cosa que m’indigna i que segurament no canviarà mai. Hi ha molta ignorància respecte a la química; però crec que des dels mitjans de comunicació es fomenta la confusió i, sobretot, el rebuig cap a aquesta ciència.…
Las relaciones de pareja suelen ponerme en estado vegetativo. No soy de esos que desaparecen del mapa y no los puedes sacar de casa y son incapaces de hacer nada solos, pero sí que mi poder de iniciativa desciende. Ya hace más de una semana que decidí recuperar mi esencia y animar un poco mi…
En l’era de la tecnologia és inconcebible que algú no tingui telèfon mòbil i difícil d’imaginar que no sigui tàctil, amb connexió a Internet i tota una tirallonga d’aplicacions. I llavors aparec jo. Després d’anys resistint els atacs dels amics que asseguraven que un mòbil reforçaria els nostres llaços i a punt d’acabar els estudis…
Si hi ha algú expert en separacions amistoses en aquest planeta, aquest no sóc jo. O això semblava fins fa poc. Fa dues setmanes us vaig dir que havia deixat una de les feines de professor per falta de temps. Ara bé, he deixat l’escola molt a gust amb ells i a ells els ha…
Avui és dimarts, cosa gens especial. Però, i demà? Demà és dimecres, tan especial com avui. O no? Demà és 29 de febrer, un fenomen que dobla la freqüència de l’amor trucant a la meva porta. Tot i que no som aquí per parlar de mi —encara que vosaltres hi sou per llegir sobre mi.…
Més d’una vegada m’he complangut per estar més ocupat que un lavabo, però en aquesta vida queixar-se no porta enlloc. Així doncs, he decidit actuar. Crec que algun cop ja us he parlat de la inestabilitat de la meva vida en el sentit del canvi constant que pateix cada dos mesos. És clar que també…
El 2003 es va retirar el monòlit a Pompeu Fabra de la plaça Lesseps per les obres. Ahir vaig ser a la restitució del monòlit al costat de casa, davant de la nostra estimada biblioteca Jaume Fuster, i no puc evitar fer-ne un breu comentari. Primerament em va fascinar que la placa del monòlit consideri…
Traduquímica 