Diu el Civera que és una mentidera

La setmana passada, arran d’una de les maleses del Pons, vaig afirmar que un dels requisits per ser perfecte és saber mentir i una veu s’hi va aixecar en contra.

Per definició, una persona perfecta ho ha de fer tot bé, i mentir és part de tot. Per evitar malinterpretacions del meu comentari vaig posar un exemple gens maligne. Imagineu que teniu un amic i li voleu fer una festa sorpresa. Perquè tingui èxit heu de saber mentir. Quantes festes sorpresa s’han espatllat per la imperfecció de l’engany? És només un dels exemples en què mentir, a part d’útil, és positiu. També tenim les mentides pietoses, perquè no cal descriure al detall a un nen de quatre anys les condicions de la mort violenta del seu pare.

No deixeu que la mentidera s’escapi!

L’opositora deia que quan veu comentaris així s’espanta per la cultura d’aquest país —tot i que no sé a quin dels dos es referia exactament. Tot i els meus esforços per presentar el vessant positiu de les mentides, va considerar que jo afirmava que mentir és necessari per arribar a l’èxit.

Sóc el primer que condemna la mentida com a vici o com a hàbit, especialment quan la motiva la malícia; però defenso la mentida pràctica i benintencionada. Fingir cordialitat —sense arribar a exagerar amistat— amb companys de feina que no et fan el pes no és hipocresia, és pragmatisme, convivència, saber estar. I mireu si hi ha mentides benintencionades com els reis, el pare Noel o la religió. Bé, els reis i el pare Noel. El tió no perquè no és mentida, que és català.

En resum, hi ha molts tipus de mentides i no hem de deixar que les connotacions ens condicionin a pensar que totes són dolentes o acabarem sent com periodistes parlant de química.

5 thoughts on “Diu el Civera que és una mentidera

  1. Penso que una habilitat és una habilitat i que la considerem bona o dolenta depèn del context i de l’ús que se’n doni, per tant estic completament d’acord amb tu: si algú domina l’art de l’engany, té una qualitat i si aquesta qualitat és bona o dolenta, ja en parlarem.

    Un exemple del que en podriem dir una habilitat i que cadascú valori si és positiva o negativa: ser una mica “mestretites” Òscar, “arrel de“? N’estàs segur? (ai, perdona, però no me n’he pogut estar! 😀 😀 😀

  2. I ni així, Pons

    Hahaha! Montse, precisament vaig dubtar quan ho vaig escriure i vaig rebuscar dins del cap i em va semblar recordar que posar arrel de sense la preposició a abans era correcte i no em vaig molestar a comprovar-ho, cosa que costa un minut i et fa quedar com un senyor. Bé, dubto que se m’oblidi ja.

    Joan, la saviesa popular està sobrevalorada; si no, com s’explica que a quien madruga dios le ayude, però que no por mucho madrugar amanezca más temprano?

  3. I ara un exemple de mestretites al quadrat: el problema no són les preposicions, l’arrel del problema n’és una altra (arran de, Òscar, arran de!) 😉

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s