Fa uns dies em vaig llevar uns deu minuts després que sonés el despertador, com de costum, sense sospitar què trobaria al lavabo, un nou amic. No recordo com va ser ni quan va aparèixer, suposo que en algun moment de la nit, però sembla que vam dormir junts. Imagineu com n’és de desagradable ser…
“El món pot ser només una pruna” cantava una amiga meva una mica estranyada fins que va entendre la lletra de debò. La meva nit de diumenge va ser com aquesta cançó, però en l’ordre invers. Després d’haver passat el diumenge fent una marató de Fullmetal Alchemist: Brotherhood a casa de la meva mare, vaig…
Segur que us han dit molts cops que les aparences enganyen. Bé, no em dedicaré a confirmar-ho ni a contradir-ho, però aquí teniu situacions provocades per la meva imatge. En l’últim dissabte que vaig improvisar, tornant cap a casa em va parar un estranger del nord d’Europa —alt, ros, ulls blaus i alcohol a la…
Acceptem-ho, s’acaba l’estiu. Potser no s’acaba l’estiu meteorològic, però s’acaben les vacances d’estiu. I què és l’estiu si no hi ha vacances? Un hivern molt calent. La setmana passada vaig reprendre la correcció del diccionari de química. Dissabte, per ser més exactes. Segurament no és el millor dia per posar-se a treballar, per això només…
Com cada any per aquestes dates toca anomenar Sant Quintí de Mediona, el meu poble d’estiu tot i que cada vegada menys, al bloc. Havent fet tots els campaments abans de l’agost, aquest any he pogut fer acte de presència a la festa major de Sant Quintí. Fins i tot he tingut temps a passar…
Imagineu un anglès, una anglesa, un polonès i un català al Parc Güell. No, no és un acudit, és un fet. I si ho voleu més senzill perquè no sembli que va en broma: Imagineu dos anglesos i dos polonesos al Parc Güell. No sé si és trist, però és sens dubte curiós, que tot i viure…
Ja he acabat els campaments i m’he agafat uns dies de vacances abans de tornar a la dura vida de l’autònom. Arriba un estiu en la vida de tot home que et prens uns dies de descans absolut amb la satisfacció de veure les obligacions davant teu i ignorar-les i descobreixes plaers que havien passat…
En un lloc de la Vall d’Aran, el nom del qual no vull recordar, un noi va escriure una entrada de bloc explicant la pau interior que li aportaven els campaments. Pobre noi. Potser havíeu notat que feia més d’una setmana que no publicava res, un lapsus que dobla el més gran dels temps sense…
Quan la RENFE va utilitzar aquest joc de paraules en un anunci fa anys, no pensaven en mi, però això no vol dir que ja no pugui cantar mai al tren. Fa un parell de setmanes, quan encara era feliç perquè veia les obligacions suficientment llunyanes, vaig agafar un dels primers trens de diumenge cap…
És possible que una entrada sigui la segona part de dues de diferents i independents? En aquest bloc sí. A principi de setmana us explicava part del meu cap de setmana més enllà de Fabra i fa quasi un mes us vaig parlar de les meves nenes internacionals. El dia després del sopar de correctors,…
Traduquímica 