I’m singing in the train

Quan la RENFE va utilitzar aquest joc de paraules en un anunci fa anys, no pensaven en mi, però això no vol dir que ja no pugui cantar mai al tren.

Sembla seriós, però ara es posarà a cantar.

Fa un parell de setmanes, quan encara era feliç perquè veia les obligacions suficientment llunyanes, vaig agafar un dels primers trens de diumenge cap a Vilafranca. Em va sorprendre quedar-me sol al vagó a Molins de Rei, no obstant, la sorpresa no implica desgrat.

Havent comprovat que no quedava ningú, em vaig posar a cantar, sense molestar ningú ni demanar res; primer fluixet i cada vegada més fort, no sense baixar la veu quan entrava en una estació per si algú pujava al tren. Afortunadament —i lògicament un diumenge a aquella hora—, la meva soledat es confirmava a cada parada i el volum de les meves cançons augmentava.

D’altra banda, res no dura per sempre i em va arribar companyia a l’estació prèvia a Vilafranca. Va ser una llàstima perquè em va espatllar el número final d’acabar el viatge amb un espectacular “and all that jazz”.

8 thoughts on “I’m singing in the train

  1. I què cantaves?

    Per cert, trobar REC a la segona posició de la llista de pelis de terror m’ha fet perdre el respecte per la llista.

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s