Acceptem-ho, s’acaba l’estiu. Potser no s’acaba l’estiu meteorològic, però s’acaben les vacances d’estiu. I què és l’estiu si no hi ha vacances? Un hivern molt calent.

La setmana passada vaig reprendre la correcció del diccionari de química. Dissabte, per ser més exactes. Segurament no és el millor dia per posar-se a treballar, per això només vaig fer dues horetes de feina al matí i em vaig abandonar a les sorpreses de la resta del dia.

No està perdut, té totes les opcions imaginables.

Després de fer el gandul mentre digeria el dinar i disminuïa la temperatura al carrer, vaig agafar un llibre i em vaig posar a caminar com faig ara moltes tardes. De vegades entro en una llibreria i hi perdo una hora mirant tot el que voldria llegir, de vegades trobo un conegut i parlem una estona. Dissabte passat va ser més interessant.

Mentre m’emprovava uns pantalons (no recordo l’última vegada que m’havia comprat roba) em va trucar un amic. Casualment, érem a dos carrers l’un de l’altre i vam anar a sopar. I la innocent copa que havíem de prendre em va fer tornar a casa més tard del previst havent ballat amb uns pantalons nous i un llibre penjant d’una bossa lligada al cinturó. Sens dubte, el millor pla que es pot tenir un dissabte és improvisar.