Llum, foc, destrucció!

“El món pot ser només una pruna” cantava una amiga meva una mica estranyada fins que va entendre la lletra de debò.

La meva nit de diumenge va ser com aquesta cançó, però en l’ordre invers. Després d’haver passat el diumenge fent una marató de Fullmetal Alchemist: Brotherhood a casa de la meva mare, vaig tornar al meu piset de Barcelona, on la previsió de la setmana i el silenci de les parets em van provocar aquelles incomoditat i mal humor que alguns associarien a l’estrès postvacional. Fos com fos, després de sopar vaig decidir sortir a fer un dels meus passejos sense rumb, però nocturn.

Vaig començar amb la destrucció perquè la incomoditat i el mal humor no desapareixen tot just posar el peu al carrer. Caminava pels carrers i les places de Gràcia amb una cara de pocs amics que s’esborrava una mica cada passa. De fet, unes noies em van cridar quan passava per davant de la seva taula, “Eh, chico. Ven.” —ja feia una estona que bevien—, i en altres condicions m’hauria assegut amb elles, però no pots fer amics amb cara de pocs amics, i vaig seguir caminant. A més, els abundants servesa-biers no col·laboraven a la pau del meu esperit.

No és la imatge més característica?

El foc me’l vaig trobar pels carrers del Gòtic en forma de correfoc; tot i que de córrer, corrien més aviat poc, per això puc dir que m’hi vaig trobar el foc, a seques. Tenien un seguici bastant pobre i majoritàriament compost per estrangers, tant foscos com clars. També cal destacar que no eren més d’una desena de diables.

Vaig arribar fins a la platja i em vaig asseure a la vora de l’aigua per veure les onades i les estre… la llum. Que trist és mirar al cel una nit d’estiu des de la sorra de la platja i veure la contaminació lumínica. Barcelona és una ciutat tan bonica!

I així va acabar el meu camí de tres hores de llum, foc i destrucció, però al revés. Bé, va acabar una hora després, que vaig arribar a casa a peu.

4 thoughts on “Llum, foc, destrucció!

  1. Eldelaintu, la teva infància t’ha fet molt de mal.

    Jo sóc com el bon vi, Pons, cada any estic millor. I t’interessarà saber que tinc públic més enllà de les dones alcoholitzades; tant pel que fa a l’acohol com pel que fa a les dones 😛

    I tant que n’hi ha, Joan; a Barcelona, entre d’altres llocs, ja estan tots fets per mi.

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s