És possible que una entrada sigui la segona part de dues de diferents i independents? En aquest bloc sí. A principi de setmana us explicava part del meu cap de setmana més enllà de Fabra i fa quasi un mes us vaig parlar de les meves nenes internacionals.

El dia després del sopar de correctors, dissabte passat, vaig sopar amb la rossa d’Osca i el seu xicot i l’altra noia que s’havia apuntat al meu viatge a Londres sense que jo ho sabés, de Saragossa. Vam anar a un restaurant tailandès —crec— amb moltes plantes, taules a diferents nivells, moltes columnes i tot de fusta. Era el típic emplaçament d’escenes de lluita de l’heroi contra desenes de ninges. No sorprèn que en un local que fa cantonada amb Passeig de Gràcia hi hagi un menú de trenta euros per persona, ara bé, que t’anunciïn un menú de vint euros a l’entrada i després hagis d’insistir mentre es fan els suecs per poder-lo demanar és una pràctica fraudulenta.

S’ha de saber escollir els amics.

Aquella mateixa nit vam anar a Sitges, on la saragossana té un apartament amb terrassa just on les roques trenquen les onades i vam fer una sessió musical pròpia de les festes majors de poble abans de jugar a un joc que és una versió del Trivial on totes les preguntes són de psicologia i estan basades en estudis d’abans dels noranta. Ideal per a agafar el son. El matí següent, previ al dinar a la capital, vam baixar a la platja a relaxar-nos. M’hauré de relacionar més amb aquesta mossa de Saragossa.

Podeu pensar que si veig les nenes internacionals tan sovint, la trobada perd encant. Jo no diré res per prudència; només afegiré que aquest cap de setmana ha tornat de visita la noia que em va abandonar per marxar a treballar a Irlanda. Després es queixen que no les trobo a faltar prou.