Ahir vaig assistir a la X Jornada de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), titulada Els manlleus en la terminologia musical. No és una dada que sorprengui, tenint en compte que sóc un dels dos vocals d’activitats de la SCATERM.

Logotip de la SCATERM.

Albert Romaní, filòleg i músic professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), va presentar una ponència sobre el lèxic musical centrada en els manlleus. Va destacar que, tot i que sovint aquests es consideren interferències indesitjades d’altres llengües, també són eines que ens ajuden a representar una realitat forana. Va explicar que molts dels més antics, del llatí o de llengües veïnes, ja no es perceben com a manlleus. També va parlar dels manlleus més moderns d’altres llengües i dels problemes que causa l’adaptació dels que la seva forma original és en un altre alfabet. Va justificar l’adopció de manlleus per factors de càrrega semàntica i especificitat, perquè de vegades la denominació original i la traducció evolucionen cap a conceptes diferents i per tradició.

Després d’una pausa cafè es van presentar tres comunicacions, una sobre les partitures com a textos especialitzats amb manlleus en les indicacions i la denominació de generes i estils, una sobre la necessitat d’un diccionari terminològic de música de qualitat amb una anàlisi dels recursos disponibles actualment i l’última sobre la neologicitat dels manlleus musicals en funció de les seves freqüència d’ús i adaptació al català.

Aquesta jornada ha estat la meva primera acció pública, juntament amb la meva companya de vocalia, com a vocal d’activitats. I si us la vau perdre, no patiu, que us avisaré amb temps per al seminari del novembre.