Apunt sobre la importació de termes

Després de la Jornada de la SCATERM del proppassat dijous, tant lectors del bloc com amics han manifestat certa confusió respecte al concepte de manlleu i jo, que tinc com a objectiu assegurar la vostra felicitat a la Terra —si sortiu del planeta, no me’n faig responsable—, us obsequio amb aquest aclariment.

Hi ha un grup de termes relacionats que el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix així:

manlleu m. Element lingüístic, sobretot lèxic, que passa d’una llengua a una altra i s’hi integra.
calc m. Manlleu que reflecteix l’estructura d’una forma estrangera a través d’una combinació d’elements nadius.
xenisme m. Mot estranger que designa una realitat d’una altra cultura i que és difícil de traduir.
barbarisme m. Forma lèxica d’origen estranger que no es considera assimilada a la llengua pròpia.

Em pregunto si el català ha pres cap paraula del polonès [foto©: Resio]

És a dir, un manlleu és qualsevol terme originat en una altra llengua, però acceptat en la llengua d’arribada perquè no hi ha una alternativa pròpia i, per determinats motius, no se’n crea una. Ara bé, un manlleu es pot adoptar, si se’n manté la forma original —o quasi— (whisky, web), o adaptar, si s’altera per adequar-lo a la llengua d’arribada (pírcing, sandvitx, geisha). Un calc és un manlleu traduït literalment, com qui agafa un dibuix i el calca amb el seu propi llapis (ratolí en informàtica). Un xenisme, però, és un manlleu difícil de traduir per falta d’una realitat similar en la cultura d’arribada (encierro, sake, xauarma). Un barbarisme (etimològicament ‘estrangerisme’) no és un manlleu perquè té alternativa en la llengua d’arribada i s’ha d’evitar (agobiar, checkejar).

Si, malgrat els meus esforços, encara no ho teniu clar, podeu consultar el dossier Manlleus i calcs lingüístics en terminologia del TERMCAT.

7 thoughts on “Apunt sobre la importació de termes”

així doncs dius que hi ha gent que s’ho passa bé parlant sobre això…?

Respon

I escrivint sobre això. O escoltant altra gent parlar-ne. O fins i tot llegint sobre el tema!

Respon

Molt entenedor, gràcies. Tanmateix, deu ser un tema complicat: si a hores d’ara riuríem en veure escrit “güisqui”, d’aquí uns anys se’ns farà molt estrany veure bloc/blog? (una de les dues… qui sap quina).

Respon

Ara si que sóc feliç. Llavors tu ets de Manlleu o no?

Respon

Bé, Montse, el que passa en l’era de la informació és que ens arriben els termes tan bon punt es creen en altres llengües i ja no hi ha aquell sedàs dels experts (en l’àrea del terme, no només lingüístes) que el manipulaven una mica fins a arribar a un acord abans que el públic general hi tingués accés. Ara hi ha casos com el programari i el maquinari, que els organismes competents promouen fins que s’adonen que el software i el hardware estan massa implantats i només poden acceptar les dues formes. El bloc va pel mateix camí.

Joan, per evitar que la teva felicitat s’alteri ara, jo sóc d’on tu vulguis.

Respon

Retroenllaç: Els 12 termes del 2014 del Termcat | Traduquímica et al.

Retroenllaç: Any sabàtic: aprenem català i anglès | Traduquímica et al.