MURAKAMI, Haruki. Kafka a la platja. Barcelona: Editorial Empúries, 2009. [Títol original: Umibe no Kafuka. Traducció d’Albert Nolla Cabellos]
“Les odissees personals i sempre paral·leles d’aquests dos personatges convergeixen en una rica, suggerent i magnífica tragicomèdia construïda amb el ritme àgil, la delicadesa poètica i la destresa narrativa pròpies de Murakami […].”
Aquests dos personatges que menciona aquest fragment són un estudiant de quinze anys bastant introvertit i un vell amb una espècie de retard que parla amb els gats. Els dos marxen lluny de casa per determinats motius per prendre camins complementaris sense saber-ho.
Fa un temps vaig llegir El meu amor Sputnik, del mateix autor. No sé per què no en vaig escriure una entrada, potser va ser abans de començar el bloc. Recordo que aquella novel·la era molt introspectiva i barrejava els somnis i la realitat. També tenia contingut eròtic. A Kafka a la platja es manté aquest estil. Potser fins i tot s’intensifica i hi afegeix violència.
Els primers capítols del llibre plantegen molts dubtes i capten l’atenció del lector ràpidament. A mesura que la història avança, es van lligant caps mentre es generen noves incògnites. Ara bé, si espereu un final en què s’expliquin tots els detalls perquè pugueu dormir tranquils, busqueu un altre llibre o us semblarà que heu perdut el temps amb un relat surrealista esquitxat de sexe i violència.
Jo, de moment, seguiré gaudint de l’obra de Murakami.
I El rei del món l’has llegit ja?
Pas a pas. Ho estic fent ara.
Retroenllaç: ‘After Dark’ | Traduquímica et al.