Imagineu un anglès, una anglesa, un polonès i un català al Parc Güell. No, no és un acudit, és un fet. I si ho voleu més senzill perquè no sembli que va en broma: Imagineu dos anglesos i dos polonesos al Parc Güell.
No sé si és trist, però és sens dubte curiós, que tot i viure a dos minuts del Parc Güell des de desembre no hi hagués anat fins ara. La veritat és que havia pensat d’anar-hi molts cops, no obstant això, la feina i la mandra són molt presents en mi —com la Força en el Lluc Caminacels.
Malgrat tot, sabem que tinc tendència a les amistats internacionals, i les amistats internacionals tenen tendència al turisme quan només hi són de passada. En aquest cas, l’anglès fa un any que viu aquí i ja sap més coses de Barcelona que jo —que no és difícil— i els altres dos eren amics seus de visita. Així doncs, vaig aprofitar els turistes per fer un tomb pel parc del costat de casa.
La meva pregunta és: Per què Park Güell amb k? Jo m’hi nego.
Es sabut que la K sempre ven més, es pur marketing
Seee! Bona! A mi també em passa… però es veu que ha estat així des del primer dia, que no és com tot això d’ara d’anar de shopping, etc etc
Ei, ei, ei! Va home! Et podries acoplar uns dies amb els amics visitants estrangers… i fer una mica de turisme! El mes hi convida.
Wikiarquitectura (¿?): “Güell le encargó a Gaudí que proyectara una urbanización de lujo en la periferia de la ciudad de Barcelona. La misma debía tomar como modelo las ciudades-jardín inglesas, y es de allí que surge el nombre de “Park Güell”(utilizando la letra “k”, reflejo mismo de la palabra en inglés)”.
Pons, algun cop havia sentit una explicació similar a aquesta que ens ofereix el fletxa, que, d’altra banda, no contradiu gens la teva. Com a lletraferit considero que Park Güell és una aberració tant en català, per la k, com en anglès, per l’ordre. Vaja, que van fer el parc i l’error lingüístic més majestuosos de la capital tot alhora.
Jo no hi vaig fa 10 anys més o menys… no ha canviat gaire no? hahaha
Bé, tot es veu més petit quan tu ets més gran.
Park Güell, s’escriu amb k, dons va ser una de les condicions de compra-venta del Park Güell. De fet, va ser la primera condició que es va posar. Va ser un desitg del Comte Güell, i com a legat històric i contractual, s’ha de respectar. En tot cas, seria el Parc Park Güell.
Cert, Anna, en Fletxa ja n’havia comentat alguna cosa, tot i que amb menys detall. Malgrat tot, la meva part lingüista s’exclama. Em sona a qui passa el cap de setmana a London en comptes de a Londres. Hauré d’adoptar la teva proposta de parc Park Güell :). Per cert, benvinguda.