Recordeu les obres al meu carrer de la setmana passada? Si no les recordeu, mireu dues entrades abans. Ja han acabat. No feien gaire soroll, però treballaven a cinquanta centímetres de la meva porta i al darrere hi ha la cuina d’estar —com jo l’anomeno— i era bastant molest per cuinar o veure la televisió.…
Hi ha un forat davant de casa meva. De fet, hi ha un forat de dues rajoles d’ample per moltíssimes de llarg just a la porta de casa, per tant, la gimnàstica matutina per a mi no és opcional si pretenc sortir al carrer. Dos o tres paletes d’aquells de guardiola a l’aire, veu trencada…
Fa quasi un mes que vaig comprometre’m a publicar alguna cosa feta amb Photoshop abans de novembre. Vaig fer-ho públicament per sotmetre’m a la cruel crítica de l’opinió i el menyspreu popular en cas que no complís. Bé, es demostra que o bé el poble és molt poc crític, o bé li importa un cogombre…
Hace dos semanas que empezó a refrescar. No hace ese frío de temblar en la calle a las once del mediodía, pero sí ese frío de necesitar una pieza de ropa adicional cuando sales por la mañana y cuando vuelves a casa al final del día. Aunque algunos días tampoco apetece quitársela y no sobra.…
Aquesta setmana han pintat la part del laboratori vell on hi ha els ordinadors i això m’ha permès absentar-me una mica del lloc de treball. Un mica és mitja setmana. Dilluns va ser un dia de feina normal, dimarts no ho havia de ser. Els pintors havien d’anar a primera hora a pintar una paret…
Ya hace años que mi mochila es una extensión de mí. Dudo que exista alguien que me conozca y no la haya visto nunca. Todos los países que he pisado yo también los ha pisado ella. Podría decir incluso más, ella me ha acompañado y me ha servido mejor que cualquier maleta, que suelen quedarse…
Aquesta setmana acaba l’estiu. Perdoneu, però algú ho havia de dir. De fet, no calia que ho digués ningú; la pluja i la baixada de temperatures ho van deixar ben clar divendres passat. Si miro enrere, ha estat un estiu peculiar. No vull dir que no hagi estat bé, però ha estat molt diferent. Potser…
La resposta depèn de com entenguem la pregunta. Si parlem d’aquest espai a Internet on explico coses que em passen i altres reflexions innecesàries (que en català normatiu es diu bloc i no blog1), l’explicació és més llarga. Així doncs, començarem per aquesta i l’altra es farà més fàcil de llegir després. Des de sempre m’ha agradat molt parlar i explicar tot el que em passa pel cap i he tingut la sort de trobar gent a qui li feia gràcia escoltar-me. També tinc interès per les lletres i mai no he perdut l’oportunitat de redactar i esplaiar-me quan…
Ja fa uns anys que La Pegatina volta pel món. El primer cop que en vaig sentir parlar va ser en un sopar amb amics. Al final del sopar l’entreteniment principal era llepar les etiquetes de les cerveses i enganxar-les al front dels altres cridant “Pegatina!”, una diversió que ens va durar setmanes. Després vaig començar a sentir-ne alguna cançó. Dic sentir i no escoltar perquè sóc molt mandrós per a això de buscar música. Jo sóc dels que encén la ràdio o…
Ayer terminó un turno de campamentos de dos semanas y despedimos a 49 niños y 3 monitores. Para mí el último día es un momento incómodo. No porque me ponga triste ―aunque me sepa un poco mal saber que no voy a volver a ver a algunos con quién conecté―, sino porque las despedidas se…
Traduquímica 