Aquesta setmana acaba l’estiu. Perdoneu, però algú ho havia de dir. De fet, no calia que ho digués ningú; la pluja i la baixada de temperatures ho van deixar ben clar divendres passat.

Si miro enrere, ha estat un estiu peculiar. No vull dir que no hagi estat bé, però ha estat molt diferent. Potser ha estat la culminació d’un canvi que ja fa uns anys s’intuïa.

Els factors principals del canvi són:

– He fet un viatge important. Abans no sortia mai del país, però des que vaig entrar a la universitat ho he fet estiu sí, estiu no.

– No he anat cap dia a la piscina i només dos a la platja. De petit estava d’11 h a 16 h a la piscina del poble i sempre queien quatre o cinc dies de platja. Aquest any només he estat una tarda a la platja a Itàlia i fa una setmana a Sitges, per ensenyar-li al francès ros.

– Només he estat un dia a Sant Quintí. Fa uns anys estiu i Sant Quintí eren sinònims per a mi. Enguany només hi vaig anar un vespre, també amb el francès ros.

– Només he viscut una nit de festa major. Compto mitja nit del canvi de torn dels campaments, quan els monitors vam anar a Talarn, i una altra mitja de dissabte passat, que vaig topar amb una trobada de diables amb concert final.

Vaja, que els últims deu dies són tot el que queda dels meus antics estius. Ja he dit abans que els estius d’ara m’agraden —de fet, m’encanten—, però estaria bé reviure els vells de tant en tant.