Aquesta setmana han pintat la part del laboratori vell on hi ha els ordinadors i això m’ha permès absentar-me una mica del lloc de treball. Un mica és mitja setmana.

Dilluns va ser un dia de feina normal, dimarts no ho havia de ser. Els pintors havien d’anar a primera hora a pintar una paret i el sostre d’una part del laboratori. El noi que dirigeix el meu màster em va dir que no hi anés en tot el dia perquè, encara que acabessin aviat, faria olor a pintura tot el dia. A mi ja m’agraden les olors nocives, però sóc un noi molt obedient i vaig fer festa.

Quan dimecres vaig entrar al laboratori, vaig veure que els pintors encara eren allà. Vaig estar a l’altre costat revisant uns papers i passant fred, perquè havíem obert la finestra per no morir intoxicats. Després de dinar vaig marxar a casa, ja que amb la taula i l’ordinador en un racó envoltat de pintura i teles no podia fer res més.

El dijous i el divendres són un cas especial. Des de la setmana passada treballo de professor en una escola i d’aquests dos dies només em queda disponible el dijous a la tarda. Doncs resulta que precisament aquesta setmana el noi que em dirigeix no hi seria cap dels dos dies. Em va dir que després de la dinàmica de la setmana, no pagava la pena anar-hi una tarda si ell tampoc no hi era.

I aquesta ha estat la meva setmana festiva. Amb una mica de sort, dilluns que ve la pintura encara no estarà seca.