La resposta depèn de com entenguem la pregunta.

Si parlem d’aquest espai a Internet on explico coses que em passen i altres reflexions innecesàries (que en català normatiu es diu bloc i no blog¹), l’explicació és més llarga. Així doncs, començarem per aquesta i l’altra es farà més fàcil de llegir després.

Des de sempre m’ha agradat molt parlar i explicar tot el que em passa pel cap i he tingut la sort de trobar gent a qui li feia gràcia escoltar-me. També tinc interès per les lletres i mai no he perdut l’oportunitat de redactar i esplaiar-me quan ho feia a l’escola. Algun cop m’havien encomanat fer una actualització d’algun Fotolog. Jo mai no he tingut d’aquestes coses fins fa pocs mesos que vaig començar aquí.

L’autor, és a dir, jo.

Més d’una persona em deia de tant en tant que comencés un bloc. L’últim que m’ho va dir em va convèncer. Era un professor d’un curs de conducció de programes de televisió que vaig fer a la primavera. Ens va donar consells perquè ens féssim veure i a mi em va dir que plasmés la meva expressivitat per escrit en un lloc públic. Llavors és quan vaig decidir posar-m’hi de debò.

Pel que fa a l’altra interpretació de viure en un bloc, visc en un bloc —de pisos— perquè ara per ara no em puc permetre una casa amb jardí (i també donaria massa feina per a un mandrós com jo). De fet, avui dormiré per primera vegada al meu nou pis a Barcelona. Bé, a la meva nova habitació dins d’un pis compartit. I he volgut aprofitar l’ocasió per a fer doble mudança de blocs, la física i la virtual.

La física és qüestió del camí de la vida. La virtual és per unificar els blocs en català i castellà que tenia, perquè és més simple controlar —i llegir-ne— un amb tot junt, i perquè WordPress és la plataforma que m’ha agradat més. O sigui que, a partir d’ara, quan vulgueu fer-me una visita, passeu pel bloc.

1. [Afegit el març de 2013] Sobre el canvi de bloc a blog vegeu L’Institut em desallotja; ja no viuré en un bloc.