No patiu que ja continua la història dels meus aniversaris. Quan vivia a Badalona, la meva amiga va marxar a Vilafranca el dia abans del meu aniversari, però havia deixat una nota al moble del menjador amb la instrucció de no mirar-hi dins fins a mitjanit. A les dotze en punt vaig descobrir-hi un regal.…
No és cap secret que no sóc un gran fan de les celebracions d’aniversari. Bé, com a mínim no a l’estil tradicional. Per això ara us ofereixo un recull de les meves festes. De petit només recordo haver fet una festa d’aniversari. Potser tenia uns deu anys. No recordo que fos res especial, només un…
Aquesta setmana a TV3 han estat anunciant el Concurs de Castells de Tarragona i no he pogut evitar observar certs detalls. Quan mencionaven el concurs ho feien amb un símil extremament enginyós, deien que és la Champions del castells. Espera, això em sona. Ah, sí! És el mateix que van dir de la Diada de…
Quantes claus necessita una persona en un moment de la seva vida? O quants jocs de claus? Una vegada en una classe d’anglès de tercer de primària vaig posar la meva motxilla taronja sobre la taula per fer un exercici sobre there is i there are i, de passada, revisar vocabulari d’objectes que solen dur…
Sí, estimats lectors, demà comencen les classes d’anglès. Potser és per això que he aprofitat els últims vespres, tot i que no m’importaria mantenir el ritme. Dijous de la setmana passada vaig passar per la plaça de Sant Jaume a fer pinya després de la trobada entre Mas i Rajoy per afirmar el que ja…
Fa uns dies em vaig llevar uns deu minuts després que sonés el despertador, com de costum, sense sospitar què trobaria al lavabo, un nou amic. No recordo com va ser ni quan va aparèixer, suposo que en algun moment de la nit, però sembla que vam dormir junts. Imagineu com n’és de desagradable ser…
“El món pot ser només una pruna” cantava una amiga meva una mica estranyada fins que va entendre la lletra de debò. La meva nit de diumenge va ser com aquesta cançó, però en l’ordre invers. Després d’haver passat el diumenge fent una marató de Fullmetal Alchemist: Brotherhood a casa de la meva mare, vaig…
Ahir, 11 de setembre de 2012, vaig ser només un entre un milió i mig de persones. Però era precisament una d’aquelles situacions en què com més gent i hagi i més costi distingir-nos, millor. Havia quedat al costat de la Casa Batlló, just davant de la parada de metro Passeig de Gràcia. Com que…
Segur que us han dit molts cops que les aparences enganyen. Bé, no em dedicaré a confirmar-ho ni a contradir-ho, però aquí teniu situacions provocades per la meva imatge. En l’últim dissabte que vaig improvisar, tornant cap a casa em va parar un estranger del nord d’Europa —alt, ros, ulls blaus i alcohol a la…
Acceptem-ho, s’acaba l’estiu. Potser no s’acaba l’estiu meteorològic, però s’acaben les vacances d’estiu. I què és l’estiu si no hi ha vacances? Un hivern molt calent. La setmana passada vaig reprendre la correcció del diccionari de química. Dissabte, per ser més exactes. Segurament no és el millor dia per posar-se a treballar, per això només…
Traduquímica 