Després d’unes vacances a Madrid amb l’excusa del canvi d’any, vaig rebre la visita d’un amic polonès.

No era la seva primera vegada a Barcelona; el proppassat novembre li vaig ensenyar la ciutat a peu en quatre dies. Però així com aquell cop va conèixer els detalls de la Castanyada, aquest cop va viure la nit i el dia de Reis.

En el primer viatge va haver de superar la confusió de veure cartells en català o castellà que se li barrejaven amb el francès i la mica de castellà que sabia. A més, va observar amb horror com jo escampava oli i sal per sobre de la llesca de pa del seu berenar per acabar volent-ne menjar sempre. Ja li vaig dir que era tan bo que en català fins i tot teníem una cançó per demanar pa amb oli.

El vespre del dia 5 vam sortir al carrer per veure la Cavalcada de Reis de Barcelona. Els polonesos tenen el Pare Noel i no li dediquen l’espectacle que dediquem nosaltres als Reis. El va sorprendre la quantitat de carrosses i gent que s’aplegaven als carrers i, sobretot, el confeti i caramels —aquests els va trobar més perillosos— que es llançaven contra la multitud i que cobrien el terra amb més d’una capa.

El dia 6, tot i que sense regals, vam dinar amb la família. Ajudat pel francès i el castellà, agafava paraules al vol i les unia per imaginar-se el context; el mateix que feia jo a Polònia. Sens dubte, el millor del dinar va ser el sobresalt de la meva germana quan li va preguntar —en anglès— on vivia i ell va respondre que a Varsòvia. Algú coneix res de Varsòvia que no sigui per les pel·lícules de la Segona Guerra Mundial? Ella tampoc.

Al vespre ell i el meu germà van posar a prova el seu castellà i anglès, respectivament, en una conversa sota la meva supervisió lingüística. Però no us penseu que són els únics que han parlat llengües. El meu invitat sovint em feia explicar-li el dia anterior o els plans per al següent en polonès i un matí vam estar declinant els casos polonesos d’alguns quants noms pel barri Gòtic.

No està gens malament començar l’any amb un intercanvi cultural.