Queda poc perquè arribi l’estiu, cosa que un col·lectiu notem més que els altres. No, no parlo dels professors, parlo dels monitors. Les colònies no s’improvisen a mesura que s’han de fer, sinó que es preparen amb mesos d’antelació. Bé, si algun cop hi heu inscrit algun fill o us hi heu inscrit vosaltres mateixos,…
Probablement la majoria no us n’heu adonat, però he estat una setmana sencera sense publicar res! La raó és senzilla: fi de curs. Sí, als professors els exàmens també ens donen feina i, a més, no la podem distribuir en petites quantitats al llarg d’unes setmanes perquè hem de corregir un munt de proves en…
Després de la Jornada de la SCATERM del proppassat dijous, tant lectors del bloc com amics han manifestat certa confusió respecte al concepte de manlleu i jo, que tinc com a objectiu assegurar la vostra felicitat a la Terra —si sortiu del planeta, no me’n faig responsable—, us obsequio amb aquest aclariment. Hi ha un…
Ahir vaig assistir a la X Jornada de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), titulada Els manlleus en la terminologia musical. No és una dada que sorprengui, tenint en compte que sóc un dels dos vocals d’activitats de la SCATERM. Albert Romaní, filòleg i músic professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), va…
És possible que una entrada sigui la segona part de dues de diferents i independents? En aquest bloc sí. A principi de setmana us explicava part del meu cap de setmana més enllà de Fabra i fa quasi un mes us vaig parlar de les meves nenes internacionals. El dia després del sopar de correctors,…
M’encanta que arribi el bon temps. Surto més al carrer, el sol em carrega les piles i em fa feliç, augmenten el número de sopars i esdeveniments socials. Divendres vaig sopar amb els companys del màster de correcció a casa d’un d’ells. Havíem volgut escollir un dia que els Ferrocarrils funcionessin fins tard perquè tothom…
Últimament estic tornant a fer reunions periòdicament. Tot i que no amb la mateixa freqüència que quan tenia setze o divuit anys, ara no són dues o tres per setmana, només dues o tres al mes. Hi ha una cosa de les reunions que no puc suportar i és la falta de densitat d’informació. Les…
És graciós quan fas un comentari relativament profund, però sense intenció que es tingui especialment en compte, i algú et sorprèn un parell de dies després. El proppassat dilluns, quan el cambrer del bar ens va avisar que tancarien aviat, vaig dir al meu amic que un dels grans defectes de fer-se gran és que…
La setmana passada, després de veure la segona part del trist Barça-Chelsea, vaig sopar en un restaurant xinès de Vilafranca amb l’amiga internacional d’Irlanda i les altres dues del paquet. Hi ha una cosa molt curiosa dels restaurants xinesos que és l’idioma que s’hi parla. Si teniu molta molta sort, en algun restaurant d’un poble…
Mis niñas internacionales —que a sus 26-29 años ya les queda poco de niñas— son tres amigas que dejaron Cataluña, cada una por un motivo diferente, y a quienes he visto en los últimos diez días por capricho de la casualidad. La primera en irse y la primera con quien me reencontré fue la rubia…
Traduquímica 